Anàlisi del film Can Can i la dieta d'Elvis Presley
Els locutors saluden, juguen amb les veus i comenten la dinàmica del programa de dilluns.
Descripció humorística dels esmorzars i migmatins d’Elvis amb dònuts, galetes, cafès i taronjada.
Resum de la trama de la pel·lícula ambientada el 1896, amb prohibicions, conflictes legals i final feliç.
Llista dels actors principals (Sinatra, MacLaine, Chevalier, etc.) i explicació del sistema ‘tot a O’ i la transició al cinemascope.
Repàs de la carrera de Lang, des de pintor i actor de teatre fins a director d’èxits com Niniera moderna i Trece por Dozena.
Anunci del número “My Things Typical of Franks” i comiat amb la tradicional salutació dels locutors.
Repàs Cinematogràfic i Curiositats de la Cultura Pop
La conversa s'inicia amb una anècdota curiosa sobre la dieta hipercalòrica de l'històric Elvis Presley. Segons els interlocutors, els hàbits alimentaris de l'artista eren sorprenents per la seva mida i contingut, destacant:
- Esmorzars massius: Formats per una gran quantitat de galetes i litres de taronjada industrial.
- Snacks de mig matí: Una caixa sencera de dònuts només per calmar la gana post-esmorzar.
- Sopars contundents: La part més pesada del seu dia a dia nutricional.
El clàssic del cinema: Can Can (1960)
El focus principal de l'episodi es trasllada a l'anàlisi de la pel·lícula Can Can, ambientada l'any 1896, on es narren les peripècies legals d'un ball que en aquella època estava prohibit.
Els punts clau de la producció inclouen:
- Repartiment de luxe: Amb estrelles de la talla de Frank Sinatra, Shirley MacLaine i Maurice Chevalier.
- Innovació tècnica: El film va ser rodat amb el sistema Todd-AO, una variant del cinerama adaptada per a pantalles de cinemascope.
- Direcció magistral: A càrrec de Walter Lang, un antic pintor i actor que es va convertir en un dels artesans més eficaços de Hollywood.
"Aquesta pel·lícula es va desenvolupant d'una manera amb un final feliç."
Finalment, es recorden altres èxits de Lang com Niñera moderna (personificat pel mític personatge Mister Belvedere) i Trece por docena, tancant la secció amb la música de la banda sonora original de Can Can.

