Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
La censura i la doble moral a la postguerra
La néta saluda l’Avi Ramon i introdueix la paraula “censura” com a fil conductor de la conversa.
Comentaris sobre com funcionava la censura al Paral·lel, tall de peces teatrals i pel·lícules, i l’existència de versions doblades o escurçades per a l’estranger.
Debat sobre per què els censuradors mateixos gaudien de pel·lícules i revistes considerades indecentes, reflectint l’hipocresia social.
Reminiscències sobre balls, presentacions de noies en societat (com al nàutic) i la superficialitat de certs actes socials locals.
Relat de com la gent encarregava revistes franceses, l’arribada de paper al port, l’intercanvi i la venda clandestina de publicacions eròtiques.
L’Avi Ramon reflexiona amb humor sobre la vida, la salut, la mort i tanca la xerrada prometent parlar un altre dia de ‘vaneres’.
La censura i la hipocresia social
L'Avi Ramon reflexiona sobre com funcionava la censura durant el segle passat, destacant la doble moral que imperava a la societat. Explica que, tot i que existien censors oficials encarregats de vetllar pel puritanisme, sovint eren els mateixos que gaudien de les obres que prohibien.
Formes de censura i picaresca
- Teatre i espectacles: Es feien servir mètodes rudimentaris com posar "drapets" per tapar escots excessius en revistes o espectacles del Paral·lel.
- Cine i versions per fora: L'avi detalla que es filmaven dues versions de les mateixes escenes: una de censurada per al públic espanyol i una altra de natural per exportar a l'estranger.
- L'escàndol social: També existia una forta censura veïnal, on la gent es criticava per les aparences mentre tothom es coneixia a ciutats com Tarragona.
El contraban de revistes
L'interès pel que estava prohibit portava a situacions curioses:
- Es buscaven revistes estrangeres entre les piles de paper que arribaven amb barco al moll.
- Als quioscos, les publicacions eròtiques es venien d'amagatotis, camuflades entre els diaris convencionals.
"La vida és una comèdia; critiquen una cosa i llavors veus que ells mateixos hi van."
Finalment, l'avi conclou amb una nota vitalista, afirmant que malgrat els mals físics, prefereix prendre's la vida amb humor i rialles.