Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Desenvolupament urbà i patrimoni històric a Tarragona
Debat sobre la salutació ‘Déu-vos-guard’ i el costum d’expressar un desig de ‘bon dia’ independentment del temps atmosfèric.
Comentari sobre l’estat tercermundista de l’estació, la demolició de la caseta de la Guàrdia Civil, el magatzem anomenat ‘el camell’ i la primera falla que portava la promesa de la nova estació.
Explicació de l’ampliació del carrer Barcelona, la construcció del Palau de Congressos i la creació d’espais per a fires i esdeveniments al costat de l’estació.
Reflexions sobre la manca de coherència al casc antic, la necessitat de rehabilitació patrimonial i de potenciar un pla turístic que respecti la solera històrica.
Comiat de la conversa i invitació als oïdors perquè enviïn preguntes o suggeriments per als futurs episodis.
Reflexions sobre la transformació de Tarragona
La conversa s'inicia amb una reflexió sobre la pèrdua de costums socials, com la salutació tradicional "Déu-vos-guard", i passa a analitzar detalladament l'evolució urbanística de la ciutat de Tarragona.
L'Estat de l'Estació de Ferrocarril
Un dels punts centrals és la crítica a la situació de l'estació de tren. Els interlocutors destaquen que:
- Es considera una infraestructura "tercer-mundista" que no està a l'alçada de les necessitats de la ciutat.
- Malgrat les promeses històriques d'una estació nova (simbolitzades per una carrossa de tortuga en una antiga falla), només s'hi han fet "parxets" i arranjaments parcials.
- El creixement del carrer Barcelona ha limitat l'espai per crear una gran plaça davant de l'estació.
Urbanisme i Patrimoni
Es debat sobre l'equilibri entre la construcció d'habitatges i la preservació d'espais verds o històrics:
- El Palau de Congressos i l'ús de l'esplanada adjacent per a fires es veu com una millora en la imatge de la zona.
- Hi ha una preocupació pel Casc Antic i el seu reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat. Es critica que, a vegades, es perd la "solera" o l'essència clàssica per culpa de barreges arquitectòniques modernes i un enfocament comercial inadequat.
"Hi ha una cosa, o és casc antic, patrimoni de la humanitat amb un plan turístic... que hi hagi uns edificis típics, clàssics, que la gent veiem que hi ha la solera d'una època tarragonina."
Finalment, es convida l'audiència a participar enviant preguntes o suggeriments de temes per a properes xerrades sobre la memòria històrica de la ciutat.