Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Protocol i naturalitat a taula: l'Avi Ramon i el menjar
L'Avi Ramon explica la seva reticència a vestir de forma elegant, sentint-se 'disfressat' fins i tot durant els actes oficials.
Anècdotes sobre l'ús de les mans per menjar pollastre i llagostins en situacions on el protocol resulta massa rígid.
Records de les menjades a bord de les barques de pescadors on tothom compartia la cassola sense miraments.
Reflexió sobre com el menjar se saboreja millor en la intimitat de casa, fugint de la 'casa de vidre' i l'escrutini aliè.
Discussió sobre l'èxit de l'exposició col·lectiva i la necessitat de més espais culturals a la ciutat de Tarragona.
Reflexions sobre les convencions socials i el menjar
L'episodi comença amb una conversa distesa sobre la vestimenta poc habitual de l'Avi Ramon, que porta tratge i corbata a causa d'una inauguració d'una exposició. L'avi expressa la seva incomoditat amb aquest tipus de roba, comparant-la amb una disfressa i assenyalant com la gent acostuma a desfer-se dels protocols a mesura que avança la nit.
El dilema del protocol a taula
L'eix central de la xerrada és la tensió entre les normes d'etiqueta i el plaer de menjar de forma natural:
- Menjar amb les mans: L'avi defensa la llibertat d'utilitzar les mans per a certs aliments on els coberts resulten ineficaços o incòmodes.
- Anècdota del pollastre: Explica com en un dinar protocol·lari va animar els assistents a oblidar el ganivet i la forquilla per gaudir del pollastre, cosa que tothom va acabar fent amb alleujament.
- Llagostins i marisc: Es discuteix la dificultat de pelar marisc amb coberts, reivindicant que hi ha productes que requereixen el contacte directe per ser assaborits.
La vida marinera i la naturalitat
L'Avi Ramon recorda les experiències menjant en barques amb pescadors al Serrallo, on el protocol és inexistent:
"No podies anar amb punyetetes d'agafar el ganivet... a cullera de fusta i arriba."
Es fa una distinció entre el menjar ostentós de les festes (amb flors decoratives i tovallons blancs) i el menjar autèntic, com unes galeres fregides o l'arròs menjat directament de la cassola.
L'estat de la cultura a Tarragona
Finalment, la conversa deriva breument cap a la situació cultural de la ciutat. Tot i l'èxit de l'exposició recent, es lamenta la falta d'espais adequats a Tarragona per fer mostres col·lectives de gran format, més enllà dels punts habituals com el carrer Major o el pati de l'Ajuntament.