Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Records de les revetlles i vivències de l'avi Ramon
L’avi inicia el diàleg parlant de les seves experiències de viatge, inclòs un recorregut per Cuba, i reflexiona sobre com el contacte amb altres cultures enriqueix la comprensió del món.
El narrador explica la seva estada en diferents ‘puestos’, la convivència amb la gent local i com això aporta perspectives sobre les notícies i reaccions mediàtiques.
Parlen de les celebracions típiques de Sant Joan a Tarragona: revelles a la platja, a la plaça de Braus i al Miracle, amb música, ball i ambient festiu sense necessitat d’alcohol.
Descripció de la feina extra que feien els joves per guanyar diners, comprar gramoles i organitzar festes particulars, i com es vivia aquella llibertat després de les obligacions diàries.
L’avi i el nét comenten el canvi en l’ús de paraules com ‘tio’, ‘fill de puta’ o ‘cabrón’, i reflexionen sobre com l’entonació i el context han traslladat l’afecte a expressions que abans eren impensables.
Esclouen el diàleg amb una mirada nostàlgica al temps que passa, l’amor familiar i el record que demà serà un nou dia d’aventures i vivències compartides.
En aquesta conversa, l'avi Ramon comparteix les seves reflexions sobre els canvis generacionals, centrant-se especialment en com se celebraven les revetlles de Sant Joan a Tarragona i com ha evolucionat el comportament social.
Les revetlles d'abans a Tarragona
L'avi recorda amb nostàlgia les festes en llocs emblemàtics com la plaça de Braus, la platja del Miracle o la Rebassada. Destaca punts clau d'aquella època:
- La diversió no depenia de l'alcohol o els "cubates", sinó de la llibertat i el ball.
- Les celebracions sovint començaven en cases particulars amb el so d'una gramola o tocadiscs abans d'anar a les grans orquestres.
- Existia la figura de la "carabina", l'acompanyant que vigilava les noies joves per mantenir les formes.
L'esforç per l'extra i la picaresca
Es descriu una època en què els joves havien de buscar feines extres per poder convidar a la festa. L'avi explica com feia artesania amb fusta per guanyar unes pessetes. També narra amb humor les escenes a l'hora de pagar:
"A vegades també hi ha el truco aquell de quan és l'hora de pagar, de posar-me a la butxaca... i l'altre, no, no, ja pagaré jo!"
Crítica als modals actuals
Finalment, l'interlocutor i l'avi contrasten l'educació d'abans amb la d'ara. L'avi se sorprèn per la pèrdua de respecte en el llenguatge, especialment l'ús freqüent d'insults com a salutació "carinyosa" (cabrón, fill de puta) o l'ús excessiu del terme tio, que ell considera buit de sentit o poc respectuós segons l'entonació.