Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
L'evolució de la música: de la veu natural al playback
La presentadora ajusta els auriculars de l’avi, comproven el so i donen la benvinguda: és el Dia de la Música.
Presenten el tema principal —la música en directe— i l’avi confessa la seva devoció per la música malgrat no saber cantar seguit dos compassos.
Parlen d’experiències en òperes, coros russos, ballets, concerts de violí i piano, i s’admiren de la potència de les veus de sopranos, tenors, baixos i instruments.
Debaten la diferència entre cantar sense micròfon a teatres com el Liceu o la plaça de toros de Tarragona i l’ús actual d’amplificació, modulació i tècnica vocal moderna.
Reflexionen sobre la pèrdua de façanes i espais culturals a Tarragona (barri Jueu, teatre Modern) i tanquen avançant els temes del proper programa: falles, nit de Sant Joan i vacances d’estiu.
Reflexions sobre la música i el cant
En motiu del Dia de la Música, l'avi comparteix la seva profunda admiració per l'art sonor, malgrat admetre amb humor que no té cap talent per a l'entonació. La conversa se centra en la fascinació per la capacitat física dels cantants de l'època clàssica i la puresa dels instruments.
La potència de la veu natural
L'avi recorda amb nostàlgia els concerts d'abans, on la tecnologia no era una crossa per als artistes:
- Cant sense micròfons: Destaca la impressió de veure sopranos, tenors i barítons omplir teatres sencers, com el Liceu o la Plaça de Braus de Tarragona, només amb el seu xorro de veu.
- L'emoció del directe: Es menciona la interpretació de El cant dels ocells de Pau Casals com un exemple de la màgia que pot sorgir d'un instrument de fusta.
- La crítica al present: Es lamenta l'ús excessiu del playback i dels micròfons ocults que enganyen l'espectador, posant com a exemple moviments sospitosos de micro de certs cantants melòdics.
"El cantant que és cantant, canta sense micròfon."
Patrimoni i teatres de Tarragona
Finalment, es fa una reflexió sobre la pèrdua del patrimoni arquitectònic a Tarragona, mencionant la desaparició de façanes modernistes de teatres emblemàtics com el Modern o el Tarragona.
- Es critica que sovint es valora el patrimoni quan ja és massa tard.
- Es tanca la conversa amb la proximitat de les vacances d'estiu i la celebració de la nit de Sant Joan.