Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
L'ofici del drapaire i els secrets de l'antiquari
Introducció a la figura del drapaire que anava per les cases amb un carro o sac recollint ferro i roba vella, i els magatzems principals de la ciutat.
Reflexió sobre com entre el paper vell hi havia llibres importants i com el mercat es va anar especialitzant en la compra-venda de metalls i llibres.
Explicació de com les fàbriques d'aigua i cervesa reutilitzaven les ampolles i el paper de les parròquies en la recollida de Nadal.
L'avi explica les diferències entre els drapaires d'abans i els actuals venedors de mercat, i la seva experiència trobant peces de plata.
Consells per comprar antiguitats: dissimular l'interès i aprofitar l'ull crític per identificar mobles i peces valuoses sense que el venedor apugi el preu.
L'evolució de l'ofici de drapaire i el col·leccionisme
En aquesta conversa, en Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre la desaparició i transformació de professions tradicionals, centrant-se especialment en la figura del drapaire. Es descriu com antigament aquests professionals recorrien els carrers amb carros o sacs, recollint objectes que la gent ja no volia.
Els punts clau de la professió:
- Recollida de materials: Els drapaires compraven roba vella, ferro, paper i metalls per portar-los a magatzems principals, sovint situats en llocs emblemàtics de Tarragona com el carrer del Comte o el carrer de Sevilla.
- L'ull per les oportunitats: Molts drapaires desconeixien inicialment el valor real d'alguns objectes, com ara llibres antics o peces de metall preciós, fet que permetia a compradors astuts trobar veritables tresors.
- Reciclatge d'ampolles: S'explica com antigament les fàbriques de cervesa, aigua i cava tornaven a utilitzar els envasos de vidre, una pràctica que s'ha perdut en gran mesura.
L'art de la negociació i l'antiguitat
L'avi comparteix la seva experiència personal i la seva picardia a l'hora de comprar en mercats de vell o encants. Destaca que la clau per aconseguir una bona peça a bon preu és no mostrar un interès directe per l'objecte desitjat:
"Preguntar per les coses més tontes que hi hagi... i aquell pensa: aquest no sap de què va. Llavors, és quan pots aconseguir la peça bona."
Finalment, es critica com la introducció de l'euro i l'accés a la informació han canviat el mercat, fent que ara tothom sigui més conscient del valor de les coses i sigui més difícil trobar "gangues" com les de fa unes dècades.