Memòria històrica del Nàstic de Tarragona i el futbol d'altres èpoques
Inici amb el cant de 'El meu avi' i la celebració de la identitat catalana i tarragonina.
Recorregut per la història del club des de regional fins a primera divisió i el canvi en l'afició.
Anàlisi dels equips de l'època: l'Atlètic d'Aviació, el simbolisme del Barça i l'Athletic de Bilbao.
Records sobre el camp de l'Avinguda Catalunya i l'origen de la Penya Garrofers.
Consells per no 'empatxar-se' amb l'èxit i mantenir la paciència davant la competitivitat de la lliga.
Reflexió sobre el valor dels jugadors de la casa i la importància de valorar el sentiment per sobre dels diners.
El sentiment grana i l'evolució del Nàstic
L'episodi comença amb una interpretació de l'havanera El meu avi, connectant posteriorment amb el sentiment d'eufòria actual pel Nàstic de Tarragona. L'avi comparteix les seves vivències des que l'equip militava a categories regionals fins a l'ascens a Primera Divisió, destacant el següent:
- La febre grana: La gent segueix l'equip amb entusiasme a través dels mitjans, però l'avi recorda l'època en què l'engrescament era directe entre afició i jugadors.
- El Vell Estadi: Anecdotari sobre l'antic camp a l'Avinguda Catalunya, on la gent feia servir escales o es pujava als garrofers (l'origen de la Penya Garrofers) per veure els partits de franc.
El panorama futbolístic de la postguerra
Es realitza una anàlisi històrica sobre els equips dominants a Espanya durant el segle XX:
- Rivals de poder: Inicialment, l'Atlètic d'Aviació (actual Atlètic de Madrid) tenia més força que el Real Madrid.
- Símbols i identitats: S'identifica el Barça com el símbol de Catalunya, l'Espanyol amb estaments militars i l'Athletic de Bilbao com l'equip que despertava més simpatia a la resta de l'Estat per ser l'alternativa al poder central de Madrid.
Consells per al futur a Primera Divisió
Davant l'ascens i la possibilitat de jugar contra estrelles com Ronaldinho, l'avi fa una crida a la prudència:
"Després d'un bon dinar, no s'ha d'empatxar; l'eufòria no s'ha de trencar, s'ha d'anar aguantant a poc a poc."
- Paciència i afició: Recomana mantenir el suport encara que els resultats no acompanyin, recordant que els equips veterans no regalaran res.
- La cantera: Defensa que el Nàstic hauria de seguir el model de potenciar els jugadors de la casa, tal com fa el Barcelona, en lloc de dependre només de fitxatges "galàctics".

