Postguerra a Tarragona: Auxili Social i l'estàtua dels Despullats
Saludacions entre l’entrevistador i l’avi Ramon i plantejament de com començar la història.
Descripció dels menjadors socials, la secció femenina, orfenats i acollida de nens i nenes després de la guerra, amb exemples com el Camp de Mar i la casa de la sopa.
Relat del funcionament de la Sabinosa com a preventori antituberculós, hospital militar i refugi escolar per a infants i malalts.
Discussió sobre la dificultat d’instal·lar una estàtua amb nusos a Tarragona, el projecte de Julio Antonio i els canvis segons els règims polítics.
Breu repàs a altres escultures i bustos de la ciutat (Cervantes, Cardenal, American Peace) i tancament de la conversa.
Memòria històrica de la Tarragona de postguerra
Aquesta conversa entre l'avi Ramon i el seu interlocutor recupera fragments de la vida quotidiana i el paisatge urbà de Tarragona després de la Guerra Civil. Es destaca el paper de les institucions d'ajuda i la polèmica al voltant de certs monuments de la ciutat.
L'assistència social: Auxili Social i la Sabinosa
En un context de precarietat absoluta, l'assistència pública jugava un paper crucial per a la supervivència de moltes famílies:
- Auxili Social i la Secció Femenina: S'explica com moltes noies havien de fer el servei social per poder treballar o estudiar, ajudant en menjadors infantils i centres d'acollida.
- Pobresa i solidaritat: Es recorda la figura de la família Castellarnau, que va donar recursos perquè els més necessitats tinguessin un plat de sopa calent.
- Refugis infantils: L'avi esmenta l'ús de cases com la Casa Ixart al carrer Cavallers, incautada durant la guerra, com a internat per a nens orfes o rebels.
- El preventori de la Sabinosa: Molts dels nens amb problemes de conducta o malalties com la tuberculosi eren traslladats al preventori antituberculós de la Sabinosa, que també va servir d'hospital militar.
L'art sota la lupa: L'estàtua dels Despullats
L'episodi dedica una part central a la història del monument als Herois de 1811, conegut popularment com l'estàtua dels Despullats:
- Censura i puritanisme: L'escultura de Julio Antonio va generar un gran rebombori per mostrar cossos nus. A causa de la moral de l'època, va estar guardada en un magatzem municipal i no es va poder instal·lar fins a l'arribada de la Segona República.
- L'artista: Es fa un retrat de Julio Antonio, destacant el seu talent precoç des que era un nen a Tarragona i la seva posterior introducció en els cercles bohemis de Madrid a través de la Colombina.
"Hi havia més puritans que d'això... segons el règim que hi havia, doncs clar, hi havia més prevenció."
Anecdotari urbà: El nen que fa pipí
Finalment, es comenta de passada la curiosa història d'una estatueta similar al Manneken Pis de Brussel·les, que es va perdre i va ser trobada per uns veïns en un racó dalt d'una casa, fet que va donar lloc a la seva instal·lació definitiva.

