Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Patrimoni oblidat de Tarragona: Diàlegs sobre Utiches i el tren
Presentació de la conversa amb l’avi i explicació que tot sorgeix de manera espontània.
Detalls sobre la proposta de la figura d’Utiques amb quadriga per a la rotonda de la via Augusta i les negociacions amb l’Ajuntament.
Explicació de com l’associació de ferroviaris va recuperar i restaurar la màquina “Tarraco” i la falta de decisió sobre la seva ubicació definitiva.
Comentaris sobre el palauet de Puig i Baix i reflexions sobre la importància de conservar i valoritzar el patrimoni local.
Diàlegs sobre el Patrimoni Històric de Tarragona
En aquesta conversa s'exposa una reflexió crítica i nostàlgica sobre diversos projectes patrimonials pendents a la ciutat de Tarragona. Els interlocutors recorden propostes del passat que han quedat aturades o abandonades per les administracions públiques.
Projectes Pendents i Reivindicacions
- L'estàtua d'Utiches i la seva quàdriga: Es recorda la proposta de col·locar un monument dedicat a l'històric auriga Utiches a la zona de la Via Augusta, prop de l'amfiteatre. Malgrat les promeses polítiques fetes durant les obres d'urbanització, el projecte segueix sense materialitzar-se.
- La locomotora 'Tarraco': Els protagonistes denuncien l'estat d'aquesta màquina de tren històrica. Tot i ser restaurada amb esforç per l'associació de ferroviaris i jubilats de la Renfe, la màquina continua esperant una ubicació digna:
> "Em fa vergonya que la màquina estigui allà, al carrer de la Mar, embrutant-se, quan podria ser un símbol davant de l'estació."
- La Quinta de Sant Rafel: Es fa esment al palauet modernista de Puig i Valls. Malgrat la neteja de l'entorn, critiquen el seu estat de conservació interior i l'abandonament d'un edifici que consideren una joia per a la ciutat.
Reflexions sobre el pas del temps
La xerrada conclou amb una nota personal sobre el procés d'envelliment i la conservació, on l'avi es defineix irònicament no com a "gran", sinó com a "antic", argumentat que "el vell es llença i l'antic es conserva". Es tracta d'una crítica constructiva amb l'objectiu de no oblidar la identitat tarragonina.