Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Records de joventut: Balls i costums d'altres èpoques
L'Avi i la presentadora parlen sobre el cansament de començar la setmana i com la conversa i el record ajuden a animar-se.
Reflexió sobre com els records de joventut fan sentir jove a la gent i crítica a la pèrdua de valor del diner actual comparat amb les pessetes.
Records de la moda juvenil a la Rambla de Tarragona per Santa Tecla i anècdotes sobre un acudit popular sobre americanes.
Descripció de com es ballava a la Sala de Ports, els sortejos amb números al terra i la vigilància de les mares.
Anècdotes sobre l'arribada dels carros dels pobles, el cost de convidar a una noia i els preparatius per a parlar de les berbenes de barri.
Un viatge a través de la memòria per combatre el desànim
En aquesta conversa, l'Avi Ramon i la seva interlocutora reflexionen sobre com el fet de recordar moments positius del passat pot ajudar a superar la mandra i el desànim del present. L'avi destaca la importància d'estimar i veure les coses per un mateix, allunyant-se del soroll mediàtic de la televisió o les males notícies.
Els balls de gala i la moda de l'època
Es descriuen escenes pintoresques de la joventut, com la moda de les americanes blanques i les pajarites a la Rambla durant celebracions com Santa Tecla. L'Avi recorda amb nostàlgia:
- El funcionament dels balls a la Sala de Ports, on hi havia números al terra per fer sortejos.
- La tensió i la picaresca quan la música parava i tothom volia ser a sobre del número guanyador.
- La presència vigilant de les sogres i les mares entre les parelles que ballaven agafades.
La realitat econòmica del passat vs. l'actualitat
Es fa una comparativa entre el valor dels diners d'abans i els d'ara, amb una crítica implícita a l'encariment de la vida amb l'euro:
- Es recorda que el sou d'una setmana podien ser cinc pessetes.
- Els luxes eren senzills: una taronjada, un Trinaranjus o anar al cinema.
- La dificultat d'haver de fer hores extraordinàries per poder convidar les noies i les seves famílies a les festes majors, on arribaven en carros des dels pobles veïns.
"Saps què passa? Que ens hem d'aclimatar a una cosa molt elemental: és estimar, recordar i veure coses per nosaltres mateixos."
Finalment, es clou la xerrada emplaçant-se a parlar l'endemà sobre les berbenes de barri i l'evolució dels districtes de Tarragona.