Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Evolució i anècdotes del Carnaval a Tarragona
Inici de la conversa entre el locutor i l’Avi Ramon, comentant petits despistes i l’estat d’ànim de festa.
L’Avi parla de com, amb un llençol i una escombra, sortien al carrer disfressats de fantasmes i del caràcter senzill del Carnaval antic.
Explicació d’anècdotes on es llençava líquid a la gent per crear por i sorpreses durant el Carnaval.
Comparació entre les primeres comparses improvisades i les modernes, amb vestuari professional, coreografies i acadèmies que condueixen a festivals de gran nivell.
Anècdota sobre una dona que, disfressada de sargento amb bigoti, gaudia de la llibertat de rols que oferix el Carnaval.
Comentaris sobre com avui dia ja no sorprenen estils de cabello, maquillatges o complements cridaners al carrer.
Relat d’un viatge en tren on l’Avi va topar amb una noia de look transgressor, que avui podria ser premiada en un Carnaval.
Reflexió sobre la influència de la religió i el militarisme a Tarragona, que imposava normes durant la Setmana Santa.
Relat de com no es podia tocar música ni escombrar, per evitar embarrancar el dia sagrat.
Contrast entre el Carnaval espontani i popular i les celebracions més formals en sales amb dress code i corbata.
Enlloc de concloure, l’Avi Ramon destaca la ironia de la vida i el fet que el Carnaval està present tot l’any, tapat o no.
L'evolució del Carnaval: de la simplicitat a l'espectacle
En aquesta conversa, l'avi Ramon recorda com ha canviat la celebració del Carnaval a la ciutat de Tarragona. Antigament, la festivitat es caracteritzava per la seva espontaneïtat i senzillesa, utilitzant elements quotidians per crear disfresses que avui ens semblarien rudimentàries però que complien la seva funció lúdica.
Disfresses d'abans vs. comparses actuals
- El minimalisme del passat: L'avi explica que abans n'hi havia prou amb un llençol i una escombra per sortir disfressat de fantasma.
- La modernitat i el luxe: Actualment, les comparses de Tarragona han assolit un nivell d'excel·lència que el Ramon compara amb les de Brasil o Canàries, gràcies a les acadèmies de ball i coreografies treballades.
- Bromas pesades: Recorden que antigament algunes persones aprofitaven l'anonimat per tirar líquids i tacar els vianants, una pràctica de "mala llet" que s'ha perdut.
La transgressió de rols i la llibertat social
L'avi destaca que el Carnaval era l'únic dia de l'any on es permetia trencar amb les normes socials estrictes de l'època:
"Moltes dones havien d'estar supeditades... aquell dia es disfressaven d'home i disfrutaven, dient 'aquí estic jo'".
El pes de la tradició i la religió a Tarragona
Es reflexiona sobre com Tarragona ha estat una ciutat històricament influenciada pel militarisme i el clero, fet que sovint limitava l'expressió festiva per por al ridícul o al què diran. També es comparen les restriccions religioses de la Setmana Santa (on no es podia ni escombrar ni escoltar música) amb la disbauxa continguda del Carnaval.
Carnaval públic i privat
Finalment, es diferencia entre el carnaval de carrer i les celebracions en sales tancades o cases particulars, on la gent es permetia ser encara més lliure perquè les parets protegien la seva intimitat.