Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Teatre, revistes i censura durant el franquisme
Obertura de l’entrevista amb un poema que parla del viatge de l’avi a Cuba i del timoner de la flota d’Ultramar.
Discussió sobre les companyies teatrals locals, el paper dels artistes de Tarragona i la relació amb les companyies de Barcelona.
Record de grans revistes musicals, de les figures principals (Emili Franys, La Lirio, La Dorita) i de les condicions laborals i econòmiques dels intèrprets.
Explicació de com els còmics utilitzaven dobles sentits per evitar sancions de la censura i els exemples de acudits que pagava el públic.
L’avi relata la seva pròpia experiència de sotmetre els guions i xistes a la Falange abans d’actuar en festes majors i del funcionament de la censura local.
Breu menció a les normes de vestuari a la televisió, les pel·lícules de caràcter eròtic i els viatges culturals a Perpinyà.
Despedida i reiteració final dels versos sobre la flota d’Ultramar per tancar l’entrevista.
Memòries del teatre i l'espectacle a Barcelona i Tarragona
En aquesta conversa, en Ramon recorda l'època daurada de les revistes al Paral·lel i el funcionament de les companyies de teatre durant la postguerra. S'explica com, més enllà dels artistes principals, moltes integrants del coro i les vedets havien de compaginar la seva feina amb altres ocupacions per sobreviure, fent sovint el que anomenaven "doplete".
La censura i l'enginy dels artistes
Un dels punts centrals de la xerrada és la presència constant de la censura durant el règim de Franco. Els artistes havien de lidiar amb restriccions severes en els seus guions:
- Multes populars: Humoristes com l'Eladi explicaven acudits prohibits sabent que el mateix públic pagaria la multa si calia.
- Jocs de paraules: S'utilitzaven metàfores visuals i lingüístiques per esquivar el censor, com l'ús de roses de colors per fer referències polítiques o l'ús del nom "Claudio" per referir-se al Caudillo.
- Control previ: Abans de qualsevol representació en festes majors, les companyies havien de passar un examen davant d'un censor de Falange per validar el contingut.
Referents i anècdotes de l'època
"Com més tancades estiguin les roses en un bagul, més roges surten."
Es mencionen figures emblemàtiques com la Lirio, la Bella Dorita, en Martínez Sòria i les grans produccions que podien moure fins a 50 persones a l'escenari. Finalment, es destaca el fenomen dels viatges a Perpinyà per poder consumir cinema eròtic que estava totalment prohibit a l'Estat espanyol.