Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Tradicions catalanes: l'esperit del rom cremat i Sant Joan
Introducció i proves del rom cremat amb nata i comentaris sobre la qualitat i el sabor.
Relat de fa 15–20 anys sobre com els barris organitzaven havaneres i rom cremat al final de les festes.
Discussió sobre sardinada, paella, tiquets i regals com caramels que atregueren el veïnat a les celebracions.
Explicació de la recollida de mobles vells per a la foguera de Sant Joan i els rituals amb coets i petards.
Comparació entre antigues màquines d’escriure i tecnologies actuals; canvis en costums i perspectiva generacional.
Comentaris sobre la fugacitat dels diners, el cap de setmana que s’apropa i el comiat entre amics.
Un repàs a la cultura popular i el veïnatge
En aquesta conversa, els interlocutors reflexionen sobre la importància de les tradicions compartides als barris de Catalunya, centrant-se especialment en el ritual de les havaneres i el rom cremat. Es destaca com aquestes celebracions servien de nexe d'unió entre els veïns en una època on el luxe, com el cava, no era tan accessible.
El ritual de les havaneres i el rom cremat
- El procés de cremar el rom: Es descriu com una experiència sensorial on l'olor i el foc preparen l'ambient mentre els grups canten. El rom bo conserva el gust de les botes de roure.
- Evolució geogràfica: Si bé abans era una tradició pròpia dels barris de pescadors, actualment s'ha estès cap a l'interior amb grups de gran qualitat.
- Llocs emblemàtics: Es fa una menció especial a les havaneres a les escales de la Catedral de Tarragona i al barri del Serrallo.
La festa de Sant Joan: abans i ara
Es recorda com era la gestió de les fogueres antigament, apel·lant a la naturalesa curiosa de l'ésser humà:
- Reciclatge comunítari: Abans els xiquets anaven casa per casa recollint fusta vella i cadires trencades, ja que no hi havia l'excedent de mobles actual.
- Pirotècnia: Els petards eren més senzills i limitats per la capacitat econòmica de l'època. S'esmenten les martiniques i petits coets.
"Cada època porta el seu... som curiosos de mena, i si a més a més ens donen alguna cosa, tirem, no?"
Finalment, la conversa deriva cap a una reflexió irònica sobre el cost de la vida i com els diners semblen desaparèixer de la butxaca en l'actualitat, acomiadant-se amb el desig d'un bon cap de setmana al so d'una cançó marinera.