Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2006
Subscriu-te
Teràpies Complementàries: Regulació i Consells Pràctics
Distinció entre «teràpies alternatives» i «complementàries», amb èmfasi en la complementaritat al costat de la medicina convencional.
Discussió sobre la manca de derivacions mútues entre metges i professionals de teràpies complementàries i la necessitat d’un enfocament obert.
Anàlisi de l’oficialitat de les teràpies: formació no universitària, manca d’homologació i iniciatives de l’Estat per acostar-se al sector.
Funció de les comissions mixtes i el desenvolupament d’exàmens per a l’atorgament de titulacions reconegudes en teràpies complementàries.
Consells per verificar la formació: exigència de títols, consulta a col·legis professionals i ús del boca-orella amb criteri.
Importància d’un diagnòstic previ (palpació, interrogatori, inspecció) i de la comunicació transparent sobre les tècniques.
Canvi d’actitud: el pacient ha de preguntar, comprendre el tractament i adaptar hàbits per complementar la teràpia.
Reflexió sobre la durada més llarga de les teràpies complementàries i la necessitat d’establir marges i límits cronològics.
Valoració del professional que reconeix els seus límits, és franc i deriva el pacient quan una teràpia ja no pot ajudar més.
Proposta de la figura equivalent al metge de capçalera en teràpies complementàries i el paper de les associacions i col·legis.
Recomanacions per als usuaris: actitud receptiva, optimista i, sobretot, preguntar per garantir informació i transparència.
Cap a un nou paradigma: De l'alternativa a la complementarietat
En aquesta conversa entre en Felip Caudet i la Núria, s'analitza el canvi terminològic i estructural que està vivint el món de la salut. El concepte de teràpia complementària substitueix el de teràpia alternativa, rebuigant la idea que una opció hagi de fallar per buscar-ne una altra. L'objectiu és la cooperació entre la medicina convencional (al·lopàtica) i altres disciplines per millorar la salut del pacient.
El camí cap a l'oficialitat i la regulació
Un dels punts clau és la manca de regulació actual, que permet que persones amb formacions molt breus puguin exercir. No obstant això, es destaca un canvi imminent:
- La Generalitat de Catalunya està treballant en comissions per regular el sector.
- Es preveu la creació de tribunals i exàmens per otorgar titulacions reconegudes.
- L'objectiu és garantir uns mínims de qualitat i seguretat per a l'usuari final.
Com identificar un bon professional?
Davant la falta actual de col·legis professionals en l'àmbit complementari, en Felip ofereix diversos consells:
- La transparència: Cal desconfiar de qui no vol explicar la tècnica o els productes que utilitza.
- El diagnòstic previ: Un bon terapeuta sempre realitza una orientació diagnòstica (per palpació, interrogatori o inspecció) abans de tractar.
- L'honestedat i els límits: Un professional íntegre és aquell que sap dir > "Jo no puc fer més per vostè, l'hauria de tractar un altre especialista." o que estableix marges de temps clars per no eternitzar els tractaments.
L'autoresponsabilitat del pacient
Es trenca amb el model paternalista on el metge era l'únic responsable de la cura. L'eficàcia dels tractaments augmenta dràsticament quan el pacient assumeix la seva part:
- Realitzant canvis d'hàbits (posturals, alimentaris, etc.).
- Exercint el dret a preguntar i a rebre respostes clares sobre el seu estat i el tractament.