Memòries de l'avi Ramon: Refranys i anècdotes de botiga
La neta saluda l’avi Ramon i comenten el seu entusiasme en les xerrades, reconeixent els canvis continus de temes i els petits oblit dels noms durant la conversa.
L’avi i la neta parlen de com sovint salten d’un tema a un altre –guerrs, noms d’artistes– i riuen dels moments en què l’avi no recorda algun nom fins després de marxar.
L’avi recorda una actuació de Carmen de Lírio a Saragossa i els rumors de la premsa i dels fotògrafs sobre una relació amb el governador de Barcelona.
La neta recorda que va portar un llibre de refranys durant dies, però l’avi acaba deixant-ho de banda. Discutixen el poder dels refranys segons el context i el temps oportú per explicar-los.
L’avi narra com decorava plats amb refranys al seu taller i els venia al casc antic de Tarragona, generant complicitat amb clients de diferents edats i relacions familiars.
Conclouen amb salutacions, fan broma amb altres temes pendents (política, herències) i animen a aquells amb botiguetes a utilitzar refranys com a reclam turístic.
En aquesta conversa entre l'avi Ramon i la seva neta, s'explora la dinàmica familiar i els records de l'avi sobre la seva etapa com a botiguer a Tarragona. El diàleg comença amb una reflexió sobre la facilitat de l'avi per saltar d'un tema a l'altre, barrejant records de guerres i anècdotes personals sense guió previ.
Records de la Rambla Vella
L'avi explica com, en la seva antiga botiga de la Rambla Vella de Tarragona, aprofitava el pas de la carretera nacional per vendre records als turistes. El producte més curiós eren els plats amb refranys:
- Comprava plats normals, hi escrivia refranys i els vernissava.
- Els clients els feien servir per llançar indirectes amb ironia a familiars (sogres, gendres, nens).
- Segons l'avi, era una manera de dir veritats sense maldat, utilitzant l'humor popular.
La importància dels refranys
El debat se centra en l'ús del refranyer català com a eina social:
"El refrany és bonic segons el moment que l'expliques, a on i quan."
L'avi destaca que un refrany fora de lloc pot semblar un atac directe, mentre que ben usat és una mostra de saviesa. Finalment, descarten parlar de temes feixucs com la política o les herències, preferint centrar-se en les coses maques de la vida i en la memòria de personatges populars com la Carmen de Lirio.

