Addiccions psicològiques: treball, relacions i tractament
Presentació de la continuació del cicle sobre addiccions, passant de les substàncies a les dependències emocionals i psicològiques.
Anàlisi de l'addicció al treball, la seva valoració social positiva i com la tensió constant es tradueix en malalties físiques (somatització).
Discussió sobre l'addicció als romansos i a les relacions tòxiques, més freqüent en dones i lligada a una baixa autoestima.
Descripció de l'addicció al menjar vinculada a la bulímia i l'addicció a les compres com a activitat d'oci descontrolada en una societat consumista.
Exploració de l'addicció sexual i a la pornografia com un mecanisme per gestionar l'angoixa profunda.
Explicació de les fases del tractament: reducció del consum, canvi d'hàbits socials i exposició gradual controlada als estímuls.
Conclusions sobre la importància de l'ajuda professional per treballar les àrees afectades (parella, família, impulsivitat) i mantenir el control a llarg termini.
Les addiccions invisibles i el seu impacte
En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'explora el complex món de les addiccions comportamentals o psicològiques. A diferència de les substàncies, aquestes conductes sovint estan socialment acceptades, fet que en dificulta el diagnòstic i la recuperació.
Tipus d'addiccions analitzades
- Addicció a la feina: És especialment difícil de detectar perquè la societat valora positivament treballar moltes hores. La persona busca un rendiment constant i justifica el seu aïllament social per motius econòmics o professionals.
- Addicció a les relacions: Es manifesta com una dependència emocional extrema. La persona és incapaç d'estar sola i sol empalmar una parella amb una altra, sovint triant perfils disfuncionals o immadurs.
- Addicció a les compres: Afecta aproximadament el 3% de la població. Es converteix en un problema quan la persona gasta per sobre de les seves possibilitats i la compra esdevé l'única font de gratificació emocional.
- Addicció al sexe: Sovint lligada a la pornografia, no és una qüestió de desig sinó una via per a reduir l'angoixa.
- Addicció al menjar: Acaba derivant freqüentment en trastorns com la bulímia.
Conseqüències i Somatització
Molts pacients no arriben a la consulta per l'addicció mateixa, sinó per símptomes físics derivats de l'estrès sostingut:
"Moltes vegades el que acabaran fent és somatitzar... patint hipertensió, malalties del cor, úlceres o migranyes."
El camí cap a la recuperació
El tractament no es basa només en la força de voluntat, sinó en una rehabilitació psicològica integral:
- 1 Evitació de l'estímul: En una primera fase, cal tallar l'accés a l'objecte de l'addicció.
- 2 Canvi d'hàbits: Modificar les rutes i rutines diàries per evitar situacions de risc.
- 3 Exposició gradual: Un cop controlada l'impulsivitat, la persona s'ha de reintroduir en l'entorn de manera segura (per exemple, anar a un bar i demanar una beguda sense alcohol).
- 4 Control de recaigudes: Entendre l'addicció com una condició que es controla més que no pas es cura definitivament.

