Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006
Subscriu-te
Andreu Faró: l'art de l'humor gràfic i la crítica social
Situació a Reus, pla per instal·lar cendres al costat de les papereres i acudit diari del Faró.
Les quatre entrevistadores saluden Andreu Faró abans d’iniciar l’entrevista.
Recorda com començà a dibuixar de petit i els primers encàrrecs a revistes i diaris locals.
Debat sobre el difícil equilibri entre viure només del dibuix i combinar-ho amb la docència.
Què cal per ser humorista gràfic: visió crítica, observació i segon sentit.
Reflexions sobre fer acudits d’assumptes polèmics (religió, violència, caricatures de Mahoma).
Experiències de vetar acudits al diari de Tarragona i en altres mitjans.
Fonts d’inspiració espontànies (tren, bany, passeig) i el funcionament dels engranatges mentals.
La similitud entre la crítica social a través de l’humor i l’activisme polític.
Treball a Vilaseca per impulsar activitats per a joves i l’acudit relacionat amb la plaça.
Raons personals per deixar la política: equilibri familiar i sacrifici de temps.
Col·laboracions amb professionals de salut i creació de missatges accessibles per al públic.
Avantatges de la brevetat de la vinyeta i l’impacte immediat respecte a històries llargues.
Explica per què els joves ja no llegeixen còmics i l’estat de l’indústria del sector.
Valoració social i escolars de la plàstica; per què moltes vocacions artístiques s’abandonen.
Casos d’amics dibuixants d’animació a EUA i la transició a l’ordinador.
Parallels entre fer acudits i fer periodisme, amb la dificultat d’exercir la professió.
Ronda de preguntes curtes sobre sexe, còmic i humor en situacions quotidianes.
Preguntes sobre què demanaria al rei i adjectius per a figures com Rajoy, Zapatero, Mas.
Dificultat i facilitat per retratar polítics locals i la importància de Nadal en l’humor gràfic.
Comentaris sobre la vida a Reus, la lluita per la ciutat i l’actualitat municipal.
Bromes i possibilitats que l’alcalde accepti un dinar amb Faró.
Problemàtiques de fer retrats satírics de rostres infantils gairebé idèntics.
Escollir arròs negre, medallons de rap, postres de xocolata i vi del Priorat.
Música de Forrest Gump, comiat d’Andreu Faró i agraïments finals.
L'humor gràfic com a professió i estil de vida
Andreu Faró, reconegut ninotaire del Diari de Tarragona, desgrana la seva trajectòria i la naturalesa del seu ofici. Tot i ser un dibuixant de referència, subratlla la dificultat de viure exclusivament d'aquesta disciplina a Espanya, motiu pel qual compagina la seva faceta artística amb la docència en química.
Característiques de l'humorista
- L'humorista gràfic no necessàriament ha de tenir un gran sentit de l'humor personal, sinó una capacitat d'observació crítica i una visió irònica de la realitat.
- El procés de creació és cerebral i racional, lluny de l'espontaneïtat que molts lectors imaginen.
- Faró destaca la importància del sentit comú per saber on estan els límits, especialment en temes sensibles com la religió o qüestions socials delicades.
"L'humor és l'arma dels dèbils contra el poder, i el poder no accepta bromes ni ironia."
El procés creatiu i la pressió del dia a dia
L'entrevistat explica com és el repte de publicar una vinyeta diària. Segons Faró, la millor fórmula per ser creatiu és no tenir alternativa: la pressió del tancament del diari obliga a trobar la idea. Tot i que de vegades hi ha hagut certs episodis de censura o queixes de lectors, el dibuixant gaudeix d'una gran llibertat i confiança pels seus directius.
La crisi de la indústria del còmic
Faró es mostra pessimista respecte al futur del còmic a nivell estatal. Contrasta la situació amb països com Bèlgica o França, on existeix una cultura i una indústria sòlides.
- Atribueix la caiguda de vendes a la competència dels videojocs i a la falta de referents a les llars.
- Comenta la paradoxa de l'ensenyament: tots els nens dibuixen, però la majoria abandonen aquesta activitat als 14 anys perquè es percep socialment com una "cosa de nens".
Vida personal i política
L'autor recorda la seva etapa com a regidor a Vilaseca, una experiència gratificant però amb un alt cost personal i familiar que el va portar a decidir no tornar-hi. Recentment pare per tercera vegada, explica com troba la inspiració en moments quotidians, com els viatges en tren, on el cervell es pot relaxar.