Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006
Subscriu-te
Comprensió i anàlisi de l'assetjament laboral (mobbing)
Presentació de Sònia Navarro i introducció del tema de l'assetjament laboral des d'una vessant científica i psicològica.
Definició del mobbing com a maltractament continuat i desglossament dels percentatges segons la jerarquia laboral.
Debat sobre l'autodiagnosi, la incidència real del 30% i les complicacions legals i psicològiques per demostrar l'assetjament.
Anàlisi del silenci dels testimonis, el secretisme de la víctima i l'objectiu de l'assetjador d'aniquilar el competidor.
Com l'estructura de l'empresa, la jerarquia rígida i la inseguretat laboral fomenten situacions de mobbing.
Descripció dels trastorns de personalitat narcisista, paranoide i psicopàtica habituals en els assetjadors.
L'assetjament en càrrecs intermedis i com la manca de lideratge superior pot deixar-los vulnerables.
Sectors més afectats com ensenyament i sanitat, l'impacte de l'enveja i el tancament de la sessió.
El concepte de mobbing i la seva incidència
L'assetjament laboral o mobbing es defineix com un maltractament continuat i deliberat, ja sigui verbal o de conducta, cap a un treballador. Les estadístiques mostren una realitat alarmant: aproximadament un 30% de la població laboral podria estar patint algun tipus d'assetjament.
Dinàmiques de poder i jerarquia
Encara que el mobbing pot produir-se en diverses direccions, l'estructura més habitual és la descendent:
- De caps a subordinats: Representa 2 de cada 3 casos.
- Entre iguals: Suposa un 30% dels casos, sovint motivat per l'enveja o la competitivitat.
- De subordinats a caps: És el cas més rar, amb només un 3% d'incidència.
Factors i perfils de l'assetjador
L'assetjament no és un problema individual, sinó un problema col·lectiu vinculat a diversos factors:
- 1 Situacionals: El secretisme de la víctima, la vergonya i el silenci dels testimonis muts que no intervenen per por.
- 2 Organitzatius: Empreses amb alta jerarquia, càrregues de feina impossibles, manca d'ètica o lideratges inadequats.
- 3 Individuals: L'assetjador sovint presenta trets de personalitat psicopàtica, narcisista o paranoide, veient en la víctima un competidor brillant que cal aniquilar.
Sectors més afectats
Sorprenentment, les professions amb més incidència de mobbing són aquelles amb un fort component de servei humà i molta estabilitat (funcionariat):
- Ensenyament: Des de primària fins a la universitat.
- Sanitat: Especialment en el col·lectiu d'infermeria.
- ONGs i organitzacions religioses: On les lluites de poder poden camuflar-se en estructures inamovibles.
"L'objectiu de l'assetjador laboral és aniquilar l'altre treballador, desfer-se d'aquella persona perquè la veu com un competidor amb més capacitats."