Orígens i Història de la Festa del Corpus
El presentador i Jordi Bertran parlen de l’episodi festiu del Corpus. S’explica què trauran a la llum avui (origen i estructura) i què es tractarà en el pròxim monogràfic centrat en la Patum de Berga.
Definició etimològica de “Corpus Christi” i explicació que és una festa d’exaltació de l’Eucaristia, creada després dels fets bíblics inicials i amb un fort context medieval.
Descripció del moment de crisi interna i d’heretgies (pèrdua d’hegemonia, qüestionament del sagrament) al cristianisme europeu del segle XIII.
Aparició de les comunitats de les Beguines a Lieja, la devoció a la comunió i la influència de Juliana de Lieja per instituir una celebració local de l’Eucaristia l’any 1246.
Ascens de Jacques Pantaleón com a papa Urbà IV, la butlla Transiturus (1264) per instaurar el Corpus, i la seva confirmació definitiva en el concili del Delfinat de Viena (c. 1311–1312).
Expansió de la festa gràcies als dominics i cistercencs, destacant el paper de Tarragona (claustres dominicans) i d’altres monestirs en la difusió urbana del Corpus.
Descripció de la processó teofòrica—exaltació pública de Déu—i comparació amb processons antigues de Vilafranca, Sitges, Tarragona, Reus, etc.
Explicació de l’ofici religiós de la festa, el repic de campanes i la participació conjunta del poder civil (gremis, ajuntaments) i eclesiàstic.
Presentació del ritual de l’**ou com balla** als claustres (Tarragona, Barcelona), un element simbòlic i popular per representar el misteri eucarístic.
Exposició de per què el Corpus és festa mòbil: depèn de la data de Pasqua i la Segona Pasqua (Pentecosta), marcant la seva posició entre Carnaval i Sant Joan.
Ordre habitual de celebracions primaverals: inici d’abril, mes de maig, Segona Pasqua, Corpus i Sant Joan; substitució d’antics festeigs de benvinguda a la primavera.
Raons històriques per als guarniments de carrers (catifes, arremades, flors), herència de festes paganes de primavera integrades al Corpus.
Tancament de l’explicació del Corpus com a preàmbul i anunci del monogràfic sobre la **Patum de Berga**, primera festa catalana declarada patrimoni de la humanitat.
Introducció i Context Històric
L'expert Jordi Bertran ens ofereix una visió detallada sobre la gènesi de la festa del Corpus Christi (el cos de Crist). Aquesta celebració no té el seu origen en els temps bíblics, sinó que és una creació d'època medieval, sorgida al segle XIV en un context de crisi i qüestionament de l'hegemonia de l'Església.
Els Orígens a Valònia
- La festa neix de la devoció de les Beguines, unes comunitats femenines laiques al sud de la Bèlgica actual (Lieja).
- Juliana de Lieja va ser la figura clau que va impulsar la primera festa local dedicada a l'Eucaristia el 1246.
- L'objectiu era apropar la comunió a les classes populars i reafirmar la presència real de Crist davant heretgies com la de Berenguer de Tours.
"És la insistència d'aquesta comunitat inicialment laica la que fa que l'autoritat eclesiàstica acabi movent fitxa."
Expansió i Consolidació Universal
L'ascens de Jacques Pantaleón (bisbe de Lieja) com a Papa Urbà IV va ser determinant. L'any 1264, mitjançant la butlla Transiturus, va intentar internacionalitzar la festa, tot i que no es va afermar definitivament fins al Concili de Viena (1311/12) amb el Papa Climent V.
Els Grans Propagadors
- Els ordes mendicants (dominics i cistercencs) van ser els veritables "altaveus" de la festa a Catalunya i Europa.
- La festa es va configurar com una processó teofòrica, una eina per explicar la Bíblia als carrers i places.
- Es va convertir en la celebració urbana per excel·lència de la burgesia emergent i els gremis.
Simbologia i Tradicions Locals
L'Ou com balla
Un dels elements més visuals i màgics a Catalunya és l'ou com balla. Representa el misteri de l'Eucaristia d'una manera simple i popular, utilitzant l'aigua i un ou sobre els brolladors dels claustres (com el de la Catedral de Tarragona o la de Barcelona).
El Calendari de Primavera
El Corpus és una festa mòbil que depèn directament del cicle de la Pasqua:
- 1 Es calcula a partir del Dijous Gras i la Setmana Santa.
- 2 Se celebra 50 dies després de la Pasqua (Pentecosta) més el temps fins al següent dijous/diumenge.
- 3 Actua com l'última gran festa del cicle de primavera, just abans de Sant Joan.

