Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006
Subscriu-te
El teatre de Salvador Espriu: De la paraula al mite
Discussió sobre els records personals associats a Espriu, mencionant Núria Espert i la dramatització de Maria Aurèlia Capmany sobre el conte 'Conversió i mort d'en Quim Federal'.
Record del circuit català de televisió que va portar el teatre català a les llars i com això va fixar certs actors com a referents de l'obra d'Espriu.
Presentació de les obres: 'Fedra', 'Antígona' i 'Primera història d'Ester', i el seu vincle amb els mons clàssic, bíblic i egipci.
Anàlisi de l'obra com una 'improvisació per a titelles', destacant la importància extrema del llenguatge i la paraula per sobre de l'acció.
Exploració d'Antígona com una metàfora de la guerra fratricida espanyola i la incorporació de personatges com el 'lúcid conseller' en les revisions de l'obra.
Debat sobre la lectura del teatre i el domini lèxic d'Espriu, recomanant la lectura d'Antígona pel seu contingut i accessibilitat.
Explorant el teatre de Salvador Espriu
L'episodi analitza la faceta dramatúrgica de Salvador Espriu, una part de la seva obra menys coneguda però fonamental per al cànon de la literatura catalana. Tot i no tenir una producció extensa, els interlocutors destaquen la profunditat mètica i el compromís ètic dels seus textos.
Els tres pilars teatrals
Espriu només va escriure tres obres d'estricte caràcter teatral, cadascuna amb referents culturals molt marcats:
- Antígona: Considerada l'obra més transcendent pel seu contingut. Utilitza el mite grec com a metàfora de la Guerra Civil Espanyola, descrivint una guerra fratricida on la protagonista tria la humanitat per sobre de les lleis dels homes.
- Primera història d'Ester: Definida com una "improvisació per a titelles", és una obra que descansa totalment sobre la paraula i la riquesa del llenguatge. Ambientada en el món bíblic, presenta el món com un teatre controlat per fils.
- Una altra Fedra, si us plau: L'obra amb menys recorregut escènic, que neix d'una traducció i revisió del mite clàssic.
Referent i llenguatge
Es debat sobre si el teatre és exclusivament literatura o espectacle. En el cas d'Espriu, el text té una força literària pròpia que permet una lectura enriquidora independent de la representació. Els seus referents es divideixen en tres mons:
- 1 El món clàssic mediterrani (grec).
- 2 El món bíblic i jueu.
- 3 El món egipci.
"Espriu era una persona molt culta que utilitzava la precisió de les paraules, des de l'argot fins a la creació de neologismes."
El llegat escènic
L'episodi recorda figures com Núria Espert i Maria Aurèlia Capmany com a referents en la posada en escena de l'univers d'Espriu. S'emfatitza la importància que institucions com el Teatre Nacional de Catalunya incorporin l'autor per consolidar-lo com un clàssic imprescindible del repertori català.