Vicenç Cañón: El teatre i la vida de faràndula
Les hostes saludan, comenten l’absència de la Laura Roman i presenten el convidat Vicenç Canyón, definint-lo com a farandolero i professional cultural de Tarragona.
Vicenç narra com de petit imitava professors, feia pallassades a les festes de fi de curs i va descobrir la seva vena còmica.
Explica la seva experiència impartint tallers de teatre per a nens i grups de dones en centres cívics, la importància de repartir els rols i fomentar la pedagogia.
Detalla la seva trajectòria en càstings de publicitat, aparicions a TV3 i a la sèrie Cor de la Ciutat, i la seva estada com a actor a Port Aventura.
Reflexiona sobre la "màfia" dels càstings, les condicions econòmiques, clàusules de pagament i les dificultats d’esguir vivint de l’actuació.
Parla de la companyia Carro de Baco, festivals a Washington, Xile, Veneçuela i altres països, i la crítica positiva del Washington Post.
Analitza la manca de projecció de Tarragona, la seva poca vocació política per demanar subvencions i la importància de promocionar la ciutat.
Discuteixen si hi ha públic suficient a Tarragona, la figura del programador local i la distinció entre cultura com a servei o negoci.
Vicenç comenta el boom de musicals a Barcelona, la multitud d’actors catalans allà i la necessitat de grans apostes escèniques.
El convidat defensa que la tasca cultural l’ha de fer el polític informant‐se, no esperant que li portin propostes, i lamenta la falta de projectes locals.
Sèrie de preguntes curtes sobre preferències personals: ciutats estimades, actors i cançons favorites, gustos literaris, musicals i companyies teatrals.
Agraïments a Vicenç i a les hostes, anunci del proper programa i del convidat de dilluns vinent.
Entrevista a Vicenç Cañón: Cultura i interpretació
L'episodi d'avui de A quatre bandes (reduït a tres per l'absència de la Laura Roman) comença l'any amb la presència de Vicenç Cañón, una figura polifacètica de l'escena tarragonina que es defineix com a farandolero: actor, escriptor i director de teatre.
Trajectòria i orígens
- Cañón explica que la seva inclinació artística va néixer a l'escola, imitant professors.
- El seu punt d'inflexió va ser en un poble de Badajoz, on va passar de ser un simple espectador a protagonista d'una obra teatral.
- Ha treballat en àmbits molt diversos: des de l'animació a Port Aventura fins a la publicitat televisiva i sèries de TV3 com El cor de la ciutat.
El teatre com a eina pedagògica
El convidat destaca la seva passió per ensenyar teatre a nens i col·lectius de dones (com el grup 45 RPM). Per a ell, la clau no és només actuar, sinó entendre les coses:
"No tothom sap ensenyar. Es pot tenir la carrera de mestre però no tenir el don. El nen ha de saber entendre les coses, no només aprendre-les."
Crítica al sector cultural i la política
Cañón es mostra molt crític amb la gestió cultural a Tarragona i el sistema de càstings a Barcelona:
- Considera que molts cops el teatre és una màfia o depèn massa del clientelisme (fer passadissos).
- Reivindica que els polítics s'haurien d'interessar pel material real de la ciutat en lloc d'esperar que els portin propostes.
- Critica la manca de projecció exterior de Tarragona: > "És un delit que t'hagis de sentir avergonyit de no poder portar cap llibre de la teva ciutat a festivals internacionals."
Reflexions sobre la fama i el futur del teatre
- Admet que la televisió és el motor de la fama actual i que és difícil omplir teatres sense un "ganxo" televisiu.
- Defensa que la cultura no pot ser només un negoci; un teatre públic s'ha de poder permetre perdre diners per oferir qualitat.

