Cicles Festius i Arbres Sagrats de la Primavera
S’introdueixen les festes de primavera i es diferencia entre cicles estacionals i cicles religiosos o teatrals, marcant el context mediterrani del “temps sagrat dels arbres”.
Es descriu la importància de les plantes (llorer, olivera, palmes i palmeres) en la representació de l’entrada de Jesús a Jerusalem i les variants locals.
Es parla del viacrucis, la recollida d’herbes com farigola i romaní, i el seu ús terapèutic i ritual en el context de la Setmana Santa.
Es descriu la Pasqua com a moment de tramís al camp, la mona i els refranys associats, i la vinculació amb la primavera agrícola.
S’explora el culte a l’arbre de maig, les tradicions de les maies i creus de maig, i l’evolució cap a Sant Jordi i el lliurament de roses.
Es detalla com el Corpus absorbeix rituals preexistents amb flors i cintes, estructurant-los en un gran acte urbà de processó del cos de Crist.
El programa finalitza amb la proposta d’un duel de refranys sobre les estacions per a la propera emissió.
Introducció als Cicles de Primavera
En aquesta sessió de cultura popular, Jordi Bertran explora la connexió profunda entre els cicles estacionals, la vegetació i les festivitats cristianes. S'analitza com la primavera a l'àrea mediterrània és, en essència, el temps dels arbres sagrats i com molts rituals actuals amaguen orígens precristians vinculats a la natura.
Els Quatre Blocs Festius Principals
L'estructura de la primavera s'organitza en quatre grans moments on les plantes tenen un protagonisme absolut:
1. El Diumenge de Rams i la Setmana Santa
- Simbolisme vegetal: L'entrada a Jerusalem es commemora amb llorer (planta de triomf i aromàtica) i olivera (símbol mediterrani per excel·lència).
- Tradicions locals: A llocs com Elx o Múrcia, la palma substitueix l'olivera fins i tot en escenes com l'oració a l'hort.
- Poder curatiu: Existeix la tradició de recollir dàtils de passos processionals (com els de Salzillo) per afavorir la fertilitat, o recollir farigola i romaní durant el Viacrucis pel seu gran potencial aromàtic i remeier en l'alba del Divendres Sant.
2. La Pasqua Florida
- Significat: Representa el trànsit i coincideix amb l'eclosió de la floració al camp.
- Rituals d'ocupació: És una festa de marcat caràcter extraurbà. El costum de menjar la mona al camp o en espais naturals simbolitza l'inici del bon temps i la celebració de la natura.
3. El Mes de Maig i Sant Jordi
- L'Arbre de Maig: Representa la culminació de l'esplendor vegetal. D'aquí emanen figures com les Maies (noies guarnides amb flors i cintes).
- Sant Jordi: La tradició de la rosa a Catalunya s'interpreta com una adaptació d'aquestes festes del floriment, evolucionant cap a l'amor cortès.
- Les Creus de Maig: Encara vigents en moltes zones del litoral mediterrani com a expressió d'aquest èxtasi visual de la flora.
4. El Corpus Christi
- La institucionalització urbana: A diferència de les anteriors, és una festa creada als segles XIII-XIV per l'Església per canalitzar els rituals populars (cegues, flors, balls) cap a un context urbà i espiritual.
- Elements claus: Les catifes de flors i el llançament de pètals sobre la custòdia són restes reals de l'antiga tradició de vestir els carrers amb vegetació natural.
"Les flors han existit històricament molt abans que les religions; el que ha fet la tradició és vestir el cicle de la terra amb la litúrgia catòlica."

