El Joc de la Pilota: Tradició i Esport al País Valencià
Salutacions, repàs de temes previs (muletes, raids, flora, troncs) i anunci que l’objecte d’avui és el **joc de la pilota** al món mediterrani.
Referències a l’**Odissea** d’Homer, visió del joc com a ritual sagrat i dansa, i la seva presència extensiva als territoris grecs i romana.
Evidències d’artesans fabricant pilotes a París el 1292; definició del «trinquet» com a espai popular de joc i primers testimonis a la Corona d’Aragó.
Arribada amb Jaume I al País Valencià, apostes reglades i crítiques eclesiàstiques (Sant Vicenç Ferrer), boleres en cruïlles de camins i recuperació espontània a carrers i places.
Descripció de la modalitat de **llargues**: equipaments, canxa (70 passes), equips vermells i blaus, puntuació (15, 30…), apostes populars i lligues patrocinades (Bancaixa), i escoles de pilota.
Adaptació al trinquet tancat amb una xarxa (corda) de dos metres: tres jugadors per equip (restador, mitjà, punter) i regles similars al tennis sense raqueta.
Variants com la **galotxa**, la pilota a **perxa** i la modalitat de **curtes**, determinades per l’alçada de la separació i els estris tradicionals.
Inici de la reglamentació per **Nelo de Murla** el 1910, unificació de normes i construcció de trinquets tancats, destacant el **Pelayo** de València (1868).
Tancament de l’episodi amb un refrany popular de Sant Martí sobre la pluja i acomiadament fins la setmana vinent.
Orígens i Evolució del Joc de Pilota
El joc de la pilota és una de les pràctiques esportives més ancestrals de la Mediterrània, amb referències que es remunten a l'Odissea d'Homer i a l'època de l'Imperi Romà. En aquest episodi, Jordi Bertran explica com aquesta tradició va arribar a les terres valencianes al segle XIII amb les tropes de Jaume I i com ha perdurat fins a l'actualitat com un element d'identitat cultural.
Els Trinquets: Espais de Joc
- El terme trinquet designa tant l'espai físic com el carrer on es practica aquest esport.
- A ciutats com Tarragona, encara es conserven noms de carrers (Trinquet Vell i Trinquet Nou) que evidencien la pràctica històrica d'aquest joc al Principat.
- Històricament, el joc al carrer va generar conflictes amb les autoritats comercials, arribant a ser prohibit en certs períodes pel Consell General de València per no entorpir el pas.
Modalitats Principals
L'episodi detalla les diferents maneres de jugar, distingint entre l'àmbit popular i el professional:
- 1 Llargues: La modalitat més popular i antiga. Es juga al carrer, per equips (identificats amb faixes blaves o vermelles) i les mides del camp es compten encara en passes.
- 2 Escala i Corda: La modalitat reina en l'àmbit professional. Es practica en trinquets tancats i utilitza una corda central que divideix el camp a dos metres d'alçada, actuant com una xarxa.
- 3 Raspall: Una variant on la pilota pot anar a ras de terra, obligant els jugadors a portar proteccions especials anomenades didals.
Reglamentació i Professionalisme
"L'any 1910, el jugador Nelo de Murla va estandarditzar la normativa per superar les diferencies locals i permetre una lliga unificada."
Actualment, la pilota valenciana està totalment professionalitzada, amb la Catedral de la Pilota (el trinquet Pelayo de València) com a centre neuràlgic i una estructura de lligues que manté viva la tradició. També destaca la creació de recursos digitals moderns com el Museu de la Pilota de Genovés per a la seva difusió.

