Setmana Santa a les comarques d'Alacant
Descripció de la processó de les Palmes, instituïda el 1371, amb palmeres autòctones i un to clar i festiu diferent del dramatisme posterior.
Processó penitencial del Santíssim Cris dels Difuns, silenci trencat per cants greus, hàbits cistercencs i valor artístic de les talles de Maria Benlliure i Francesc Pérez Figueroa.
Transició lingüística i influència barroca de Salcillo; processó dijous amb la Germandat del Silenci, patrimoni monumental i augment de participació post-transició.
Ritual romàntic a Trenc d’Alba amb tres trobades: Morquera, cim del Calvari i retorn a la plaça de la Constitució, acompanyat d'esmorzars confraternals.
Processons d’estacions de penitència amb elements sevillans, la Mare de Déu de les Bombes i la Trencar del Guió, símbols i popularitat local.
Desfilada d'armats al ritme de la turuta, processó del Sant Enterrament i pas alegòric de la Diablesa de Nicolás de Bussi.
Processó de les Aleluyes amb llançament d'estampetes i arrossos des del Palmarà, culminació festiva del recorregut de Setmana Santa.
Itinerari per la Setmana Santa del Sud
L'especialista Jordi Bertran ens convida a un viatge sonor i cultural per les tradicions de la Setmana Santa a les comarques meridionals del País Valencià, destacant especialment el Baix Vinalopó i el Baix Segura.
Característiques Generals de la Zona
A diferència d'altres regions on predominen les bandes de música, en aquestes comarques destaca la potència de la veu i els cants corals. Un exemple clar és el Misteri d'Elx, que tot i ser d'un altre cicle, marca la tradició vocal de la zona.
- Elx i el Diumenge de Rams: La celebració comença amb la cèlebre Processó de les Palmes, documentada des de 1371, aprofitant el gran palmerar de la ciutat.
- Crevillent i l'Escultura: Població clau per la riquesa artística de les seves talles. Destaca l'obra de Marià Benlliure, que impregna de realisme i qualitat les processons, i la figura de la Samaritana com a element popular.
- Oriola i el Llegat de Salcillo: La ciutat episcopal manté una tradició que remunta al segle XIII. L'autor principal és Francisco Salzillo, mestre del barroc murcià, que aporta una estètica de sobrietat i elegància.
Moments Clau i Ritus Ancestrals
- 1 Dimarts i Dimecres Sant: Processons de silenci i penitència a Crevillent amb hàbits cistercencs (sense cucurulla).
- 2 La Puja al Calvari (Divendres Sant): A Crevillent, a Trenc d'Alba, es realitza un ritual emotiu amb tres encontres entre la Dolorosa i el Jesús Natzarè.
- 3 La Diablesa d'Oriola: Un pas alegòric únic de finals del segle XVII que representa el triomf de la Creu sobre el món, la mort i el diable (representat amb pits de dona).
- 4 Trencar el Guió i les Al·leluies: Ritus propis d'Elx que busquen bons auguris per a la ciutat a través de gestos simbòlics i el llançament d'estampetes de colors.
"Els crevillentins diuen que l'any comença i acaba amb la trobada de la Morquera."
Evolució i Gastronomia
Bertran assenyala la paradoxa sociològica de com la participació ha augmentat en l'era democràtica. També destaca la part social i gastronòmica, com els esmorzars de bacallà amb faves i fums durant el Divendres Sant a Crevillent.

