Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006
Subscriu-te
Setmana Santa a les comarques d'Alacant
Descripció de la processó de les Palmes, instituïda el 1371, amb palmeres autòctones i un to clar i festiu diferent del dramatisme posterior.
Processó penitencial del Santíssim Cris dels Difuns, silenci trencat per cants greus, hàbits cistercencs i valor artístic de les talles de Maria Benlliure i Francesc Pérez Figueroa.
Transició lingüística i influència barroca de Salcillo; processó dijous amb la Germandat del Silenci, patrimoni monumental i augment de participació post-transició.
Ritual romàntic a Trenc d’Alba amb tres trobades: Morquera, cim del Calvari i retorn a la plaça de la Constitució, acompanyat d'esmorzars confraternals.
Processons d’estacions de penitència amb elements sevillans, la Mare de Déu de les Bombes i la Trencar del Guió, símbols i popularitat local.
Desfilada d'armats al ritme de la turuta, processó del Sant Enterrament i pas alegòric de la Diablesa de Nicolás de Bussi.
Processó de les Aleluyes amb llançament d'estampetes i arrossos des del Palmarà, culminació festiva del recorregut de Setmana Santa.
Itinerari per la Setmana Santa del Sud
L'especialista Jordi Bertran ens convida a un viatge sonor i cultural per les tradicions de la Setmana Santa a les comarques meridionals del País Valencià, destacant especialment el Baix Vinalopó i el Baix Segura.
Característiques Generals de la Zona
A diferència d'altres regions on predominen les bandes de música, en aquestes comarques destaca la potència de la veu i els cants corals. Un exemple clar és el Misteri d'Elx, que tot i ser d'un altre cicle, marca la tradició vocal de la zona.
- Elx i el Diumenge de Rams: La celebració comença amb la cèlebre Processó de les Palmes, documentada des de 1371, aprofitant el gran palmerar de la ciutat.
- Crevillent i l'Escultura: Població clau per la riquesa artística de les seves talles. Destaca l'obra de Marià Benlliure, que impregna de realisme i qualitat les processons, i la figura de la Samaritana com a element popular.
- Oriola i el Llegat de Salcillo: La ciutat episcopal manté una tradició que remunta al segle XIII. L'autor principal és Francisco Salzillo, mestre del barroc murcià, que aporta una estètica de sobrietat i elegància.
Moments Clau i Ritus Ancestrals
- 1 Dimarts i Dimecres Sant: Processons de silenci i penitència a Crevillent amb hàbits cistercencs (sense cucurulla).
- 2 La Puja al Calvari (Divendres Sant): A Crevillent, a Trenc d'Alba, es realitza un ritual emotiu amb tres encontres entre la Dolorosa i el Jesús Natzarè.
- 3 La Diablesa d'Oriola: Un pas alegòric únic de finals del segle XVII que representa el triomf de la Creu sobre el món, la mort i el diable (representat amb pits de dona).
- 4 Trencar el Guió i les Al·leluies: Ritus propis d'Elx que busquen bons auguris per a la ciutat a través de gestos simbòlics i el llançament d'estampetes de colors.
"Els crevillentins diuen que l'any comença i acaba amb la trobada de la Morquera."
Evolució i Gastronomia
Bertran assenyala la paradoxa sociològica de com la participació ha augmentat en l'era democràtica. També destaca la part social i gastronòmica, com els esmorzars de bacallà amb faves i fums durant el Divendres Sant a Crevillent.