Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006
Subscriu-te
Les carasses de Nadal i la llegenda d'en Pere Botero
Presentació de la secció de festes de Nadal centrada en un element inèdit: les carasses.
Definició de les carasses com a escultures de cares de grans dimensions amb expressions marcades, no vinculades al teatre sinó a l'ornamentació religiosa.
Explicació de la ubicació de les carasses sota els òrgans i la doble funció (religiosa i civil) d'aquest instrument i de l'organista.
Descripció de com l'organista movia la carassa per obrir la boca, treure la llengua i llançar caramels al final dels oficis de Nadal.
Recorregut geogràfic per les carasses conservades a Perpinyà, Girona, Sant Llorenç de Morunys i Barcelona.
Història de la carassa de Vilafranca i la polèmica prohibició a Vilanova i la Geltrú per no ofendre la comunitat islàmica.
Debat sobre la interpretació moderna de les tradicions i la necessitat de sumar cultures en lloc de restringir costums populars.
Relat de la història de Pere Porter (el boter de Tordera), condemnat injustament a l'infern per un error notarial.
Com en Pere Porter aconsegueix convèncer els dimonis per tornar, recuperar els seus béns i donar nom a les calderes de l'infern.
Introducció a les Carasses de Nadal
En aquesta secció dedicada a les festes nadalenques, Jordi Bertran ens descobreix les carasses, un element històric i poc conegut del patrimoni festiu català. Aquestes figures no són màscares convencionals ni estan vinculades directament al teatre, sinó que són escultures de grans dimensions amb expressions marcades (sovint representant la iconografia del turc o l'infidel) que es trobaven situades sota els òrgans de molts temples catòlics dels Països Catalans.
Els òrgans i les carasses
Els òrgans han tingut històricament una doble funció: la religiosa i la civil. Les carasses n'eren un apèndix mecànic que l'organista podia moure mitjançant tecles especials. Les seves característiques principals eren:
- Moviment i so: Movien els ulls i la boca mentre emetien sons associats al "perill" o al mal.
- Interacció festiva: Tot i la seva imatge inicialment terrorífica, amb el temps es van domesticar. Al final de certs oficis (com Sant Esteve o Cap d'Any), les carasses obrien la boca i llançaven caramels als infants.
- Presència geogràfica: Se'n conserven exemplars o testimonis en llocs com Perpinyà, Girona (rescatada d'un contenidor i exposada al cafè L'Arc), Sant Llorenç de Morunys, Barcelona i Vilafranca del Penedès.
La Llegenda d'en Pere Botero
El programa també aclareix l'origen de l'expressió popular sobre les calderes d'en Pere Botero. La història es remunta al segle XVII amb en Pere Porter, un pagès i boter de Tordera.
"Et cremarem a les calderes del Pere Botero."
La llegenda explica les desventures d'aquest bon home:
- 1 L'error judicial: Degut a una negligència d'un notari que no va registrar el pagament d'un deute, en Pere va ser injustament condemnat i portat a l'infern.
- 2 Viatge a l'infern: Va entrar per la porta de l'estany de Sils i, un cop a l'infern, va trobar el notari que s'havia equivocat cremant en una caldera.
- 3 El retorn: Els dimonis, en un acte insòlit de misericòrdia, el van deixar tornar a la terra per demostrar la seva innocència. Va reaparèixer pel País Valencià i, després d'un llarg viatge, va recuperar el seu patrimoni gràcies a les indicacions que el notari li havia donat des de l'abisme.
Finalment, a causa de la seva professió de boter i la seva increïble experiència testimonial, les calderes de l'infern van quedar batejades per a sempre amb el seu nom.