Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006
Subscriu-te
Les falles d'Isil: Culte al foc i tradició pirinenca
Inici del programa, salutació a Jordi Bertran i objectiu de la conversa: parlar d’un ritual de foc diferent per Sant Joan.
Comentari sobre la centralitat del foc en les festes de Sant Joan i la contradicció amb les normatives de seguretat en espais forestals.
Explicació detallada de què són les falles: troncs de pi negre amb escletxes i teia per cremar, i com es munten i encenen al cim de la muntanya.
Anàlisi dels orígens solars i profilàctics de la festa, comparació amb altres rituals de foc al llarg de l’any i la seva funció de cohesió social.
Debat sobre els riscos inherents a encendre fogueres i torxes, incidència d’accidents i evolució de les campanyes de prevenció i responsabilitat ciutadana.
Nombre de fallaires, recorreguts alternatius, dificultat del trajecte amb les falles a l’esquena i evolució de la festa amb limitacions per mantenir la ritualitat.
Arribada a la plaça, cerimònia amb repartiment de vi, coca i flors, i clau cristiana a l’església romànica de Sant Joan amb la senyal de la creu.
El ritual de les falles d'Isil
L'expert en cultura popular Jordi Bertran analitza la celebració de la nit de Sant Joan a la vila d'Isil, una variant específica de les fogueres adaptada als rituals antics del Pirineu. Aquesta festa destaca per la seva connexió amb la muntanya i l'ús del foc en entorns forestals.
Característiques de la festa
- El Faro: És el punt culminant de la muntanya on s'encenen els troncs i es dóna el senyal d'inici.
- Les Falles: No són monuments com a València, sinó troncs de pi negre d'un metre i mig, esbarlats amb tascons per facilitar la combustió de la resina i la teia.
- Els Fallaires: Persones que carreguen les falles enceses a l'espatlla per baixar-les fins al poble.
Simbologia i funcionalitat
Bertran explica que, tot i la tesi tradicional que vincula la festa amb els cultes solars del solstici d'estiu, el ritual té funcions clarament comunitàries i profilàctiques.
"Les falles del Pirineu tenen unes funcions bàsicament profilàctiques... la gent ho feia per creences que asseguraven una continuïtat anual."
El recorregut i el protocol
El descens des de la muntanya pot durar entre una hora i mitja i dues hores, sent una activitat físicament exigent. En arribar al poble, el ritual inclou:
- 1 Rebuda ritual: Es lliura a cada fallaire un got de vi, un tros de coca i un pomet de flors.
- 2 La Falla Gran: El punt d'arribada a la plaça que serveix de guia visual.
- 3 L'element cristià: En acabar, es fa el senyal de la creu davant la porta romànica de l'església de Sant Joan, palesant la fusió d'elements ancestrals i religiosos.
Prudència i massificació
L'espai clou amb una crida a la prudència amb el foc, recordant que, tot i la seva espectacularitat, les imatges televisives de troncs rodolant sovint són fets puntuals o accidentals, ja que el ritual es basa en portar el foc amb control.