Els orígens i tradicions dels castells a la Tarragona del segle XIX
Música i salutació inicial. Avís: avui repassarem els orígens dels castells, deixant de banda les Diades modernes i fixant-nos en el passat històric.
Explicació de com, a mitjans del s. XIX, els castells a Tarragona eren impulsats per les colles de Valls amb la col·laboració de castellers locals, abans de la formació de colles tarragonines pròpies.
Context de la ciutat de Valls a l’inici del segle XIX: la seva població i recursos van propiciar l’evolució dels castells a nivells més alts.
Com va néixer la competència entre colles i el fenomen d’invitar sistemàticament els Xiquets de Valls a d’altres poblacions, incloent-hi Tarragona.
Presentació de La família els Garrigues (1859-1862) i el seu capítol sobre la Festa Major de Tarragona com a testimoni de la transició entre colles locals i colles convidades.
Descripció del recorregut que feien els castellers, la tonada que acompanyava el Pilar al balcó i la mobilitat dels castells per carrers i places.
On allotjaven els Xiquets de Valls (hostals, tavernes com Cal Trip) i les afinitats existents entre pagesos i pescadors dins de la ciutat.
Relat de fets llegendaris com el 4 de 9 net de 1881, la disputa sobre si el 3 de 9 de la vigília era net i el paper de figures com Francesc Pinyes.
L’Ajuntament finançava parcialment les actuacions. Els pagesos i pescadors pagaven i ajudaven durant la festa, amb un interès festiu i popular.
A finals del s. XIX no existien assajos formals: els castellers improvisaven a primera hora de l’alba acompanyats de gralles foranes, despertant la ciutat.
Recorrido complet per la ciutat després del dinar, amb la manifestació coneguda com a llevat o llevant de taula fins a la processó de Santa Tecla.
Progressiva migració d’actuacions entre la plaça de les Cols, la plaça de la Font i la catedral. Canvis en la pràctica del Pilar al balcó i el seu recorregut.
Constatació que els músics eren contractats de fora, vestien diferent i no s’integraven plenament amb les colles castelleres locals.
Descripció de costums antics –pilar caminant, alçades simultànies, vanos a l’entrada del braç de processó– que avui s’han perdut fora de Tarragona.
Com ha canviat la ubicació de les colles i la seva dinàmica al llarg de les festes majors: recorreguts més curts i menys esgotadors.
Anunci de la tornada de colles convidades per Santa Tecla (la Vella de Baix) i presentació d’una programació especial de Tarragona Ràdio per a les festes.
Evolució Històrica i Social dels Castells
L'episodi explora com era el fet casteller a Tarragona durant el segle XIX, destacant que, tot i haver-hi activitat, no existien colles locals estructurades com les actuals. La responsabilitat de les grans construccions requeia en els Xiquets de Valls (Colla Vella i Colla Nova), que es desplaçaven a la ciutat durant diversos dies.
La Rivalitat entre Pagesos i Pescadors
Un dels punts clau de la discussió és la divisió social de l'ajuda local que rebien les colles de Valls:
- Els pagesos, ubicats prop de la taverna de Cal Trip (carrer de l'Abat), donaven suport a una colla.
- Els pescadors, que llavors vivien a la Part Alta i no al Serrallo, recolzaven la rival.
"Si el castell cau, els pescadors se'n riuen; hi havia una dualitat de riotes, mofes i brivallades entre ambdós grups."
Diferències en la Pràctica Castellera Antiga
El podcast remarca diverses pràctiques que han canviat radicalment amb el temps:
- Simultaneïtat: Sovint les colles aixecaven els seus castells al mateix temps, no per torns.
- Concepte de 'descarregat': Antigament, un castell només es considerava vàlid si es completava; el concepte de carregar (coronar) no tenia el valor que se li dona avui.
- Matinades i assajos: Els castellers començaven a actuar a l'alba per despertar la gent i aprofitaven aquells moments per assajar, ja que no existien els assajos setmanals fixos.
Moments Mítics: Santa Tecla 1881
Es commemora la gesta històrica de 1881, on es van veure construccions d'una "altra galàxia", com el 4 de 9 net per part de la Colla Vella i el polèmic 3 de 9 a límpios de la Colla Nova.
L'Itinerari Festiu i Musical
La música de les gralles acompanyava les colles permanentment, no només durant el castell. Es detallen rituals com el Pilar al balcó i el Pilar caminant, que antigament feia recorreguts diferents, incloent-hi la pujada a la Catedral i el retorn a l'antic ajuntament. Les actuacions es repartien entre la Plaça de les Cols i la Plaça de la Font.

