Cuina de peix blau i receptes tradicionals d'arangades
Presentació de Francesc Lledó i introducció al peix blau local: qualitat, sabor i època ideal per consumir-lo.
Comentaris sobre barat, bonítol, sardina, tonyina, emperador i mero; beneficis nutricionals i preus assequibles.
Talls prims de tonyina (o emperador/bonítol) salpebrats i marcats a la planxa, després conservats en oli d’oliva.
Capes alternes de tonyina i pebrot, albergínia i ceba escalivades, acabat amb tomàquet escalivat.
Rodes de tomàquet fregides caramel·litzades amb sucre i sal, alternades amb làmines de tonyina i formatge de cabra gratinat.
Preparació de samfaina molt picada i capes intercalades amb tonyina, amb opció de formatge o gratinat.
Paquita exposa problemes amb anxoves toves; Francesc aconsella no rentar-les abans de salar i utilitzar-ne de molt fresques.
Context i tradició de l’arengada a Tarragona; consells de compra i mandra en pelar-la.
Tècniques tradicionals: porta amb diari, masses de fusta o trinxant per separar escates fàcilment.
Marc Oso descriu l’esmorzar típic tarragoní amb arengada a brasa, tomàquet, alls i pa torrat a foc de terra.
Fregit d’arengada i alls sencers, encatifat amb farina i aigua per fer una salsa lligada i reposar-la.
Ceba “plorosa” marinada amb vinagre, amb arengada posada i ruixada amb oli calent.
Arengada desaladora, sofregida amb tomàquet casolà (sense sal), herbes i xup-xup de 10–15 minuts.
Arengada neta de tota espina, marinada en oli d’oliva cru i alls, deixada unes hores sense refrigerar.
Bany d’oli amb ceba, pebrot, julivert, all i espècies per confitar talls de tonyina, emperador o barat abans de la planxa.
Marinat previ, lleu congelació per afavorir el tall fi, presentació en làmines amb oli, formatge sec i acompanyaments al gust.
El protagonisme del peix blau a la cuina local
En Francesc Lledó destaca que ens trobem en el millor moment de l'any per consumir peix blau a Tarragona, a causa de la veda de les barques de rastro. Es tracta d'un producte econòmic, de temporada i amb greixos molt saludables.
Receptes creatives amb tonyina i bonítol
Es proposa un mètode de cocció base consistent a marcar làmines molt fines de tonyina a la planxa molt calenta per després conservar-les en un tàper amb oli d'oliva. Aquest component és la base per a:
- Milfulls d'escalivada: Capes alternes de peix amb pebrot, albergínia i ceba.
- Milfulls de tomàquet caramel·litzat: Rodanxes de tomàquet fregides amb sucre i sal, acabades amb formatge de cabra gratinat.
- Milfulls de samfaina: Amb verdures tallades molt petites i confitades d'un dia per l'altre.
El repte de les anxoves casolanes
Durant una trucada amb una oient, s'analitzen els errors comuns en la preparació de les anxoves en salaó:
- La frescor és crítica: El peix s'ha de preparar el mateix dia que arriba a la llotja.
- Evitar l'aigua: Rentar el peix amb aigua abans de salar-lo pot fer que la carn quedi tova i es desfaci.
- Temperatura de maduració: Cal guardar els pots en llocs frescos i protegits de la llum.
La tradició de l'arangada i l'esmorzar de forquilla
L'arangada es reivindica com un producte històric que ha caigut en desús per la "mandra" de netejar-lo. Es proposen tècniques tradicionals per escatar-les:
"La tècnica de la porta encara funciona: posar l'arangada en paper de diari a la frontissa de la porta i tancar per desprendre les escates d'un sol cop."
Formes de preparar l'arangada
- All cremat d'arangada: Fregides amb alls i una mica de farina, acabades amb un xup-xup d'aigua.
- Amb ceba "morta": Ceba macerada amb vinagre i sal, banyada amb l'oli bullent de fregir l'arengada.
- Amb tomàquet: Cuinades dins d'un sofregit de tomàquet sense sal (perquè ja l'aporta el peix).
- Marinat instantani: Ús d'un oli amb ceba, pebrot verd i julivert per aromatitzar el peix abans de la planxa.

