Arxiu Sonor 2006 El Matí de Tarragona Ràdio
Podcasts històrics del programa “El Matí de Tarragona Ràdio” En aquest apartat trobaràs els podcasts dels espais històrics del programa El Matí de Tarragona Ràdio corresponents a l’any 2006
Subscriu-te
Polifonies populars de la Mediterrània
Broma inicial entre Jordi Bertran i l’equip tècnic, i avanç dels temes: avui dediquem el programa a les polifonies populars mediterrànies.
Explicació del recorregut geogràfic (Alps, Turquia, Grècia, sud d’Itàlia, Sardenya, Còrsega, Balears) i la relació de cant entre riberes.
Descripció de la polifonia: veus de 3 a 9 cantants, a cappella o amb acompanyament rudimentari, herència de cultura ramadera i comunicativa.
Origen pictòric en comunitats ramaderes, comunicació a distància amb sons i referències al _silbo_ de la Gomera i a rituals pastorals.
Exemples de cors en cercle a l’illa de Sardenya (Sant Gavina d’Oniferi) i comparació amb cant tradicional provençal.
Recorregut per la pràctica coral corsa: fort component identitari, tres tons masculins (_wasso_, _segonda_, _irso_), ús en cerimònies religioses i supervivència malgrat conflictes històrics.
Eclosió dels Cors de la Fiat (Esesi) com a forma de protesta als 70, la _riproposta_ italiana i la projecció internacional de formacions corses com Cantao, Populo Corso, Imobrini i Afileta.
Agraïments i presentació de la gravació d’Imobrini amb la cançó “Aspettami, Corsica” que tanca el programa.
Un viatge sonor per la polifonia popular
Aquest episodi explora la tradició de la polifonia popular a l'àrea mediterrània, un estil de cant basat en veus múltiples que sovint s'interpreta a cappella. Jordi Bertran ens guia a través d'aquesta herència cultural compartida que uneix diversos pobles maritimomuntanyosos.
Característiques i orígens del cant
La polifonia popular es defineix per l'ús de diverses veus (de 3 a 9 persones) que canten en tons diferents sense acompanyament instrumental. Segons els estudiosos, aquests sons tenen un origen pastoral i ramader, nascuts de la necessitat de comunicació entre pastors a les muntanyes.
- Connexió territorial: Malgrat les distàncies, existeixen similituds sorprenents entre els cants de la Provença, Sardenya, Còrsega, Itàlia i les Balears.
- Primitivisme: Es tracta d'una de les músiques més rudimentàries i pures que encara es conserven.
El protagonisme de Còrsega i Sardenya
L'illa de Còrsega destaca com el lloc on aquesta pràctica es manté més viva, amb desenes de grups en actiu. Per als corsos, el cant (conegut simplement com la veu) és un tret identitari fonamental.
- Estructura corsa: Utilitza tres tons masculins: el bassu (baix), a segonda (tenor) i u d'irsu (alt).
- Religió i tradició: L'Església va utilitzar aquesta polifonia rudimentària per cristianitzar la població, integrant els cants tradicionals en la litúrgia.
De la tradició a la reivindicació social
El podcast també destaca com aquests cants han evolucionat cap a la protesta social i la producció musical moderna:
"A l'illa de Còrsega, el cant és el tret identitari de la població... s'ha mantingut malgrat les guerres i té un enorme contingut nacionalista."
- Itàlia: El cas del cor d'obrers de la Fiat de Nàpols (E Sessi), que usaven la polifonia per reivindicar drets durant les vagues dels anys 70.
- Evolució moderna: Grups com I Muvrini han portat aquest estil als escenaris internacionals, incorporant instruments i col·laborant amb artistes contemporanis, tot i les crítiques dels sectors més puristes.