Havaneres i música d'anada i tornada a Ràdio Tarragona
Interpretació de la popular habanera que evoca el viatge marítim, l’amor per la "torre vieja" i el record de la pàtria.
Presentació de Nilo Menéndez (música) i Adolfo Utrera (lletra), i comentaris sobre la transmissió oral i variacions musicals.
Anakin Gold interpreta el clàssic bolero dedicat a la mirada captivadora de la dona estimada.
Explicació de com, a l’Argentina, les milongas van rebre el nom de tangos per la seva semblança rítmica.
Gato Pérez presenta la seva composició, una milonga amb narració de contraban i perill al port.
El baríton Carlos Álvarez introdueix i interpreta un fragment de l’habanera de l’òpera «Marina».
Descripció de la garalla, un instrument de vent de fusta utilitzat en música popular com les habaneres.
Interpretació per Aires de Guerralla d’una habanera composta per Ezequiel Molina amb acompanyament de garalla.
Repetit comiat “Fins demà!” per tancar el programa.
Exploració del gènere de l'havanera
Aquest episodi del programa Des del Balcó realitza un recorregut musical pel gènere de l'havanera, destacant la seva naturalesa de viatge d'anada i tornada entre Cuba i la península Ibèrica.
Peces musicals i interpretacions
- L'havanera popular: El programa s'obre amb la interpretació coral de Por el mar, una peça que evoca la nostàlgia del mariner i l'amor per la terra de l'Havana i Espanya.
- Ecologia i sentiment: S'inclou la cançó Dice que se muere el mar, interpretada per l'Orfeó i veus crevillentines, que fa una crida a la preservació de la mar davant del vené que calcina el seu si.
Evolució de ritmes i estils
L'espai explica com els ritmes musicals podien variar a causa de la transmissió oral i les influències geogràfiques:
- Del bolero a la milonga: S'analitza com composicions d'arrel havanera han derivat en altres estils. Un exemple clar és Aquellos ojos verdes, composta originalmente com a havanera però interpretada aquí a ritme de bolero per Ana K. Gold.
- Gato Pérez i la fusió moderna: Es presenta la figura de Gato Pérez i la seva cançó Veneno Blanco (Milonga Habanera), que trasllada el gènere a la Zona Franca de Barcelona amb una narrativa urbana de contraban.
Instruments tradicionals
Finalment, es destaca el paper de la gralla, un instrument de vent de fusta fonamental en la música popular catalana, amb una interpretació d'Ezequiel Molina a càrrec del grup Aires de Gralla.
"No podré vivir en otra tierra... jamás me iré de mi torre vieja."