Havaneres des del Balcó: Homenatge a Ortega Monasterio
Introducció musical i contextualització de l’emissió del 3 de setembre de 2006: “Habaneras des del balcó”.
Primera habanera amb la narració de la història de la mulata i el marinero absent.
Presentació i interpretació d’una cançó del Gran Mestre amb Ball Paradís a Terrassa.
Actuació de la Agrupación vocal Eduardo Torres de Albaida amb “La Rosa del Port”.
Viella Noé descriu el seu treball de recerca de músiques tradicionals i habaneres a l’Aragó als anys 80.
Habanera amb referències a la tempestad i la sirena.
Interpretació per l’Agrupación vocal Eduardo Torres; invitació a navegar i somiar.
Cançó sobre Torrevieja, les cadències de les onades i la Primavera marinera.
Habanera dedicada a la ciutat, el fred del canal i el record etern.
Salutacions de cloenda (“Fins demà!”) i reprise de “Mulata es, la cubanita”.
Retrospectiva del Gènere de l'Havanera
Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, emès originalment el setembre de 2006, ret un profund homenatge a la figura del Gran Mestre José Luis Ortega Monasterio. A través d'enregistraments històrics de concerts a Terrassa (2001), s'explora la riquesa lírica i musical d'aquest gènere tan arrelat a la cultura marinera catalana.
Temes i Composicions Destacades
L'episodi se centra en peces clau que defineixen la nostàlgia i el romanticisme de la mar:
- Plora Guitarra: Una peça emocional que humanitza l'instrument i parla de les ferides de l'amor.
- La Rosa del Port: Interpretada pel Grup Bergantí, simbolitza la figura femenina en l'entorn portuari.
- El Meu Avi: L'obra mestra d'Ortega Monasterio, recordant els mariners de Calella i la pèrdua en la guerra de les Antilles.
Investigació i Difusió Cultural
Es fa menció especial a la tasca de Viela Noé, qui s'ha dedicat a la recopilació de músiques tradicionals des dels anys 80, destacant la presència de l'havanera fins i tot en territoris d'interior com Aragó.
Interpretacions Corals
L'episodi tanca amb la participació de l'agrupació vocal Eduardo Torres d'Albaida (València), demostrant la transversalitat geogràfica del gènere amb peces com Caminemos en el mar i el clàssic Torrevieja.
"Que els mariners són com el vent, el seu destí és navegar."