Havaneres des del Balcó: Tradició Marina i Cants d'Ultramar
Data (6 d'agost de 2006) i connexió des de Tarragona cap a l’emissora de ràdio.
Peces líriques sobre el Català navegant cap a Cuba: mariners, guitarra i crits de «Visca Catalunya».
Èpica marinera amb temps de guerra, canons a les Antilles i sacrifici al peu del canó.
Interpretació de “Habana Xica” gevolgd de l’himne dedicat a Sant Pere i la setmana del mar.
Romanç de solitud a la vora del palmar: orfenat i viatges de l’ànima com onades.
Versos d’amor i nostàlgia cantats amb l’orfeó basc.
Havanera sobre les cales de Palafrugell, lletra de Narcissa Oliver i música de Josep Bastons.
Despertar marí en vers, poemes sobre el naixement del sol i el cant de la gavina.
Comentaris sobre la data, possibles estrenes al ferrocarril Tarragona-Barcelona i autoria de Sebastián Iradier.
Clàssic universal: la paloma que porta missatges d’amor i flores a la finestra.
Anècdotes del grup pioner Alba i la seva gravació de 1986 de la melancòlica habanera.
Recull Històric de l'Havanera a Catalunya
Aquest episodi realitza un viatge musical a través del gènere de l'havanera, explorant la seva profunda connexió amb la història marítima de Catalunya i el seu llegat d'ultramar. El programa s'inicia amb el clàssic El meu avi, una peça que simbolitza la memòria dels mariners de Palafrugell i la guerra de Cuba.
Peces Destacades i Compositors
El recorregut musical inclou obres cabdals del cançoner popular:
- El meu avi (José Luis Ortega Monasterio): Crònica sentimental de la flota d'Ultramar.
- Habana Xica: Una oda a Vilanova i la Geltrú i la seva tradició pesquera.
- La Paloma (Sebastián Iradier): Considerada una de les havaneres més universals, datada originalment sobre el 1855.
- Tamariu: Peça amb lletra de Narcisa Oliver i música de Josep Bastons que descriu la bellesa de les cales de l'Empordà.
Context Històric i Regional
L'episodi connecta les cançons amb moments clau com la inauguració de la línia de ferrocarril Tarragona-Barcelona (1865) i ret homenatge a localitats amb forta tradició marinera com Vilanova i la Geltrú, Calella i la cala de Tamariu.
"Visca Catalunya, visca el català... quan el català sortia a la mar."
Es fa un repàs per l'estil interpretatiu de diferents formacions, des de duets joves com el Duet Argeu fins a cors tradicionals com l'Orfeón de Bermeo, destacant la malenconia d'aquestes melodies que parlen d'enyorança, guerra i l'amor pel mar.