Havaneres des del balcó: Tradició, Jazz i Reivindicació
Data i inici del programa amb breu salutació del locutor.
Interpretació de l'habanera “El Pensament” per Eren Els Cremats.
Comentari sobre el duet Arjau i el seu primer enregistrament “Cants de Cuba, Sons de Calella.”
Interpretació de “Temps perdut” per Glòria Cruz i Càstor Pérez (Arjau).
Introducció del Coros Liraín i Armando Bernabéu cantant habaneres santillanes.
Interpretació de “La habanera, melodías santillanas” pel Coros Liraín.
Versió reivindicativa de Manuel Domínguez interpretada per la Ronda de Voltanya.
Breus notes sobre la tipologia de les cases d’Americano a la costa tarragonina.
Interpretació de “A mi añoranza” per la Coral Virgen del Camino.
Introducció de la versió jazz de “La Paloma” per Charlie Parker.
Tancament amb la versió jazzística de Charlie Parker de “La Paloma.”
Exploració de l'Havanera Contemporània
Aquest episodi del programa Habaneras desde el balcó (emetent-se originalment el 30 de juliol de 2006) ofereix un recorregut sonor que uneix la tradició de la costa catalana amb interpretacions més heterodoxes i reivindicacions socials.
Formacions i Estils
- Els Cremats: El programa presenta una peça del seu treball Roent, concretament la versió de El pensament (de Bastons i Oliver), destacant per la seva energia i renovació del gènere.
- Arjau: Des de Palafrugell, aquest duo interpreta Temps perdut de Càstor Pérez i Glòria Cruz, extreta del seu primer disc Cants de Cuba, Sons de Calella, després de deu anys de trajectòria.
Havanera Reivindicativa i Arquitectura
- Es destaca la lletra de Habanera triste de Manuel Domínguez (La Ronda de Boltaña), una cançó que s'ha utilitzat històricament en manifestacions populars per la seva forta càrrega social.
- Es fa un breu apunt sobre les cases d'indians o americans a la costa tarragonina, subratllant-ne les característiques galeries i l'arquitectura d'aquells que van fer fortuna a ultramar.
Fusions i Versions Clàssiques
"Una versió de l'havanera més popular de tota la història... ens arriba a través d'un gran geni del jazz, Charlie Parker."
L'episodi tanca amb una curiositat musical: la cèlebre peça La paloma de Sebastián Iradí, reinterpretada sota l'òptica del jazz instrumental per Charlie Parker, demostrant la versatilitat i l'abast global del ritme de l'havanera.