Arxiu Sonor 2006 Toc de castell
En aquest espai pots accedir a una selecció del podcast del programa Toc de castell emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 2006
Subscriu-te
Vivències del 23F a Tarragona i orígens històrics de la ciutat
El senyor Requesens explica que cap a les set de la tarda, mentre rebia una comitiva francesa, va saber de l’alçament militar al Congrés i va informar els visitants.
Descriu les trucades al governador militar, la seva actitud d’«insensat» envers els colpistes i la discussió interna a l’Ajuntament sobre possibles mesures com la vaga general.
Recalca la llarga espera de cinc hores i mitja fins a l’al·locució radiofònica i televisiva del rei, que finalment va aturar l’intent de cop i va reinstaurar la normalitat.
L’endemà es convoca un ple municipal per expressar adhesió al rei, al govern i al sistema democràtic mitjançant un acord genèric de suport.
Explica que temia més els possibles colpistes de paisà o falangistes que els militars, i considerava buscar vies d’escapament des de l’Ajuntament.
Canvia de tema per parlar de la seva feina actual: traçar els fundadors de Tarragona a través de la historiografia renaixentista i humanista, i la importància de la seva antiguitat.
Descriu el descobriment de Mossant Serri Vilaró que va datar les muralles al segle III aC, buidant la llegenda que clausurava l’origen de Tarragona centenars d’anys abans.
El 23 de febrer de 1981 a l'Ajuntament de Tarragona
L'entrevista recorda com es va viure l'intent de cop d'estat del 23F des de l'àmbit municipal. L'alcalde d'aquell moment, el senyor Requesens, explica que es trobava reunit amb una delegació de Lió quan va rebre la notícia cap a les set de la tarda.
Gestió del perill i contactes militars
Destaquen els següents punts sobre la seva actuació:
- Comunicació amb el Governador Militar: Requesens va trucar al general Villalba, qui va qualificar els revoltats d'"insensatos".
- Por als incontrolats: L'alcalde confessa que li feien més por els grups d'extrema dreta (falangistes o incontrolats de paisà) que no pas els militars uniformats.
- Rebuig a la vaga general: Malgrat que sindicats com Comissions Obreres (liderats per José Estrada) plantejaven una vaga, l'alcalde es va mantenir distant, prioritzant la seguretat institucional.
"El que a mi em feia més por era si triomfava aquest cop d'estat... podien venir incontrolats, que eren molt més perillosos que no pas els que portaven uniformes."
L'espera i el paper del Rei
L'entrevistat subratlla la llarga espera fins que el Rei Joan Carles I va parlar per televisió de matinada. Qüestiona encara avui per què es va trigar tant a donar un missatge clar a favor de la democràcia, un fet que va mantenir la incertesa durant hores.
Investigació sobre la historiografia de Tarragona
En la segona part, es detalla la tasca actual de Requesens centrada en la bibliografia històrica de la ciutat:
- Mites fundacionals: Antigament es deia que Tarragona va ser fundada per Tubal, net de Noè, situant-la com una de les ciutats més antigues d'Espanya.
- Realitat arqueològica: Les investigacions de Mossèn Serra i Vilaró van demostrar que la muralla és romana (segle III aC), desmuntant mides llegendaris i causant una certa decepció entre els sectors més "patriotes" que buscaven una noblesa basada en una antigüetat mil·lenària.