L'Avi Ramon, Montblanc i la història de Cuba
L'avi parla de la cançó 'El meu avi' i recorda la guerra de Cuba, l'enfonsament dels barcos espanyols pels americans i unes postals antigues que conserva.
Davant les queixes dels oients, els interlocutors parlen de la setmana medieval de Montblanc i de la importància històrica de la vila més enllà de l'espectacle.
L'avi argumenta que el valor de Montblanc recau en la seva gent i en la seva història (com la dels Segadors), contraposant-ho a l'espectacle purament comercial.
Records de quan l'avi era jove i anava a Montblanc a veure la seva nòvia, mencionant el viatge en tren i el reclam de les coques típiques.
Reflexió sobre com els llocs canvien amb el temps i la necessitat de promocionar millor el patrimoni divers de la província.
Breu menció a les diferències entre requetès i falangistes post-guerra civil i cloenda de la secció.
Dedicatòria de la cançó 'Paraules d'Amor' a l'avi i la seva dona.
Memòries de l'Avi Ramon: Cuba i Montblanc
En aquesta conversa, l'Avi Ramon comparteix records personals que barregen la història col·lectiva amb les seves pròpies vivències. L'episodi comença amb una referència a la famosa cançó del meu avi, que serveix de fil conductor per parlar de la Guerra d'Ultramar a Cuba i l'enfonsament de vaixells espanyols per part dels americans.
La importància històrica de Montblanc
El focus principal de la xerrada es desplaça cap a Montblanc, especialment arran d'una queixa d'un oient per no haver parlat de la seva setmana medieval. L'avi destaca que Montblanc és molt més que un espectacle:
- Va ser un punt clau durant la Guerra dels Segadors.
- Posseeix un patrimoni excepcional com la basílica de Santa Maria, el recinte amurallat i el barri jueu.
- L'avi recalca l'autenticitat del poble, on la gent participa per passió i no només com a actors de fira.
Reflexions sobre el passat
L'Avi Ramon reflexiona sobre com ha canviat el concepte de promoció turística, comparant la capacitat de Reus per vendre's amb la història més silent però profunda de Montblanc. També rememora els seus viatges en tren des de Tarragona per veure la seva nòvia, recordant l'aroma de les famoses coques de Montblanc que es venien a l'estació.
"No són actors triats per fer un espectacle... és la passió que sent la gent de Montblanc."
Finalment, es fa una breu pinzellada política sobre els símbols i lemes durant la postguerra i s'acomiada l'episodi amb la cançó Paraules d'amor.