Memòria històrica: El Teatre Moderno i el cinema a Tarragona
L’avi Ramon revisita la història dels principals cinemes i teatres de la Rambla Nova (Teatre Moderno, Teatre Tarragona, Femina, Real/Ideal), descrivint l’organització de sessions, l’ambient familiar i popular al galliner, així com la influència de la dictadura (hissar l’himne, papisme, règim de Quaresma).
Lletres de la peça emotiva que reflexiona sobre la mentida, la veritat i la nostàlgia, amb Sara com a veu principal.
Records dels cinemes i teatres històrics de Tarragona
En aquesta conversa, l'Avi Ramon ens transporta a la Tarragona d'abans de la guerra i de la postguerra per recordar els espais culturals més emblemàtics de la ciutat. El focus principal és el Teatre Moderno, situat a la Rambla Nova, entre els carrers Adrià i Sant Agustí, un local que va destacar per la seva gran categoria i oferta variada.
Les sales més emblemàtiques
L'Avi repassa diversos espais que van marcar l'època:
- El Moderno: Cinema i teatre d'aire familiar on s'hi feien varietats, sarsueles i es projectaven grans pel·lícules de la Metro-Goldwyn-Mayer o de la productora alemanya UFA durant la postguerra.
- Teatre Tarragona: Un espai de gran capacitat envoltat de polèmica pel seu estat i rehabilitació.
- Cinema Femina: Situat a la zona on actualment hi ha l'Ajuntament.
- Real Cinema (o Ideal Cinema): Ubicat al carrer Real, el seu nom va canviar amb l'arribada de la República.
Anècdotes i vida quotidiana
L'entrevista revela detalls curiosos sobre la societat de l'època:
- Picaresca i religió: Durant la Quaresma, els fidels que volien combregar no podien beure res des de la mitjanit. L'Avi explica com les fonts de la Rambla es tallaven, obligant la gent a consumir als bars locals.
- Censura i control social: Es recorda l'obligatorietat d'aixecar-se i fer la salutació feixista quan sonava l'himne nacional.
"T'havies de posar dret amb el braç en l'aire... i si no t'aixecaves, podien arribar a detenir-te."
- El galliner: La part més alta del teatre era on es trobava la gent més jove i bromista, tot i que també era el lloc més vigilat pels "més papistes que el Papa".
- Els esclops dels pescadors: Una de les anècdotes més visuals és la dels pescadors del Serrallo que, en anar al cinema, havien de deixar els seus esclops de fusta a l'entrada per no fer soroll a la sala.

