Vivències i anècdotes històriques de l'avi Ramon a Tarragona
Diàleg amb l’avi Ramon sobre transports, anècdotes urbanes, treball forçat de presos, execucions i vivències de guerra, tancat amb una peça musical.
Memòries i records de la Tarragona d'abans
L'avi Ramon visita els estudis de Tarragona Ràdio per compartir una sèrie de vivències personals que retraten la vida quotidiana i els esdeveniments històrics de la ciutat a mitjans del segle XX. La conversa destaca la importància de transmetre la memòria oral a través de les experiències viscudes, més enllà dels llibres d'història.
Històries del Port i els penals
- L'avi descriu com els presos de la presó de l'Amfiteatre s'utilitzaven per a la construcció del port (molls de Cartagena i de Maó).
- Explica les dures condicions dels reclusos, qui treballaven amb grillets fins que algunes millores tecnològiques, com l'ús de vagonetes amb rucs, van alleujar parcialment la seva càrrega.
- Es recorda la perillositat de la Pedrera, on es feia servir dinamita per extreure pedra, provocant accidents tant per als treballadors com per a la població civil propera.
Anècdotes del transport i la societat
- Transports reculats: La imatge del carro de cavalls que pujava per la ciutat utilitzant una pastanaga per motivar l'animal.
- Estació de tren: La presència de venedors ambulants de cacauets i tramussos, i la figura de mossos que carregaven maletes a peu fins a la Rambla.
El darrer Garrot Vil i la por al verdugo
- Es relata una anècdota curiosa sobre un ciutadà que ajudava a carregar unes maletes fins al carrer August (antiga seu de l'Audiència).
- En descobrir que el propietari de l'equipatge era el verdugo, l'home va fugir corrents per la por i la superstició que envoltava aquest ofici.
"No saps si la vida és drama o és comèdia, un pallasso plorant també ens pot fer riure."
L'impacte de la Guerra Civil
El relat es tanca amb una nota més ombrívola sobre les experiències de l'avi durant la guerra, quan ja treballava amb només 12 anys. Descriu la duresa dels bombardejos i com el seu xalet a tocar del Nàstic es va convertir en un campament de refugiats on convivien fins a 80 persones fugint de les bombes.

