La vida i l'excés a les festes de barri de la Tarragona d'abans
El presentador dóna la benvinguda i introdueix la sorpresa del dia amb l’Avi Ramon.
L’Avi Ramon explica com, a partir del juny, comencen les festes als diferents barris de Tarragona, destacant Torreforta com a obertura.
Recorda les barbenes nocturnes als carrers i puestos, el cansament de la joventut, els mals de pit i l’intervenció de l’Ajuntament per controlar-les.
Descriu les sales de ball clàssiques, orquestres de sardanes i balls apretats que fins van requerir maniobres de reanimació.
Rememora les festes a la Rambla Nova amb artistes locals, carruatges venint de pobles, trobades inesperades amb parents i l’ambient familiar.
Menciona la pista del Gimnàstic, la curiosa exhibició de patinatge i la sala de ports on les dones pagaven entrada per filtrar l’afluència.
Un poema en castellà que evoca l’ambient de Sant Joan: guirnaldes, música, amants, l’oblit de classes durant la nit i el retorn a la rutina a l’alba.
Les festes de barri i les barbenes a Tarragona
L'Avi Ramon recorda com l'arribada del mes de juny marcava l'inici del cicle de festes populars als barris de Tarragona. Antigament, la celebració no es limitava a grans nuclis, sinó que pràcticament cada carrer i barri organitzava la seva pròpia barbena, generant un calendari festiu ininterromput durant tot l'estiu.
Impacte en la salut i la feina
Aquesta abundància de celebracions va comportar problemes socials i de salud pública notables:
- Estratègia de supervivència: Els joves havien de fer hores extres i petits treballs extres (remendets) per poder sufragar les despeses de la festa, ja que les famílies no tenien recursos.
- L'esgotament físic: Molts joves entraven a treballar com a aprenents als 14 anys. El ritme de treballar de dia i ballar de nit fins a la matinada provocava un desgast extrem.
- Crisi sanitària: L'Avi menciona que l'excés de festa, sumat a una mala alimentació i a la manca de descans, va derivar en molts casos de malalties del pit (tuberculosi), fet que va obligar les autoritats i l'alcalde a prohibir o controlar estrictament els horaris de les festes.
Les relacions socials i el ball
El context social de l'època estava marcat per normes rígides i situacions curioses:
- La figura de la caravinera: Les noies mai sortien soles; sempre anaven acompanyades, el que obligava els nois a pagar per duplicat si volien convidar-les.
- Els espais de ball: Es recorden llocs emblemàtics com la Rambla, el Cós del Bou o la Sala de Ports. En alguns d'aquests espais de prestigi, es feia una "selecció" social fent pagar l'entrada a les dones.
- La barreja social: A les barbenes de la Rambla hi podien coincidir des de tenors famosos fins a gent dels pobles veïns que baixaven amb carro.
"Era un agotament que el cos no portava l'aliment suficient per aguantar aquestes coses, per jove que fos. Hi va haver un moment que es van trobar amb molta gent jove que caia malalta."