Records de Nadal a Tarragona amb l'avi Ramon
Els nets i l’avi repassen la data del seu aniversari, proposen celebrar-ho amb cava, pastes i salut, i discuteixen si el 19 de gener cau en cap de setmana o si traslladen la festa al dia 22.
L’avi explica llegendes i coincidències sobre la ‘grossa’ de Nadal que mai ha caigut a Tarragona i compara fets històrics i populars relacionats amb la sort i els números de loteria.
Narra com era la Fira de Nadal a la plaça de la Font, amb carros plens de fruita, verdures i bestiar viu (gallindis, conills, monos), i l’atracció que representava per als infants, en contrast amb els pessebres moderns.
Fragment en anglès de la cançó “Hard Candy Christmas”: idees i especulacions per suportar un Nadal difícil amb optimisme i distraccions diverses fins que arribi un nou dia.
L'aniversari de l'avi i la Loteria de Nadal
L'episodi comença amb una conversa distesa sobre el proper aniversari de l'avi Ramon, el dia 19 de gener. Entre bromes sobre si s'haurà de fer una programació especial o si acceptarà regals amb retard, els interlocutors reflexionen sobre la importància de la salut i l'humor per sobre de les coses materials.
També comenten la proximitat del sorteig de la Loteria de Nadal, tot recordant que històricament la Grossa mai ha caigut a Tarragona, a excepció de petites aproximacions. L'avi narra una anècdota tràgica d'una persona que va morir d'una aturada cardíaca per l'emoció de veure sortir el seu número premiat.
La fira antiga i els animals en viu
L'avi Ramon descriu amb nostàlgia com era el Nadal a la Tarragona de la seva infantesa:
- El contrast entre els carrers estrets de la Part Alta i l'amplitud actual.
- La fira que es feia a la Plaça de la Font i a la Plaça de les Coques, on el principal atractiu era el bestiari viu.
- Els pagesos arribaven amb carros plens de galls dindis, conills i gallines, cosa que suposava un espectacle pels nens de l'època.
"Ara veus el gall dindi amb figuretes... abans era una atracció veure'ls vius al mercat."
El misteri de les portes del Pallol
L'avi aprofita el final de la conversa per llançar una crítica i un enigma local. Explica la desaparició d'unes antigues portes de fusta de Melis que tancaven la ciutat antigament. Aquestes peces històriques es van utilitzar per a un pessebre a la Plaça del Rei i, un cop finalitzat l'esdeveniment, es va perdre el seu rastre durant el transport de retorn.