La consciència social i el civisme amb l'Avi Ramon
Descripció de la capa d’olis i residus que apareix a la platja a última hora del dia i recomanació d’anar-hi al matí quan l’aigua està clara.
L’Avi Ramon rememora les sortides de jovençà al moll per agafar musclos i barrets, la transparència de l’aigua i un salt inesperat al buit.
Reflexió sobre els propietaris de gossos a la platja, la manca de recollida de dejeccions i la necessitat d’educar els animals i respectar els altres usuaris.
Històries sobre el tio que recollia i cuidava gossos, l’empremta sentimental dels animals i la crida a no ser hipòcrites amb el nostre comportament.
Interpretació d’una cançó en castellà que parla de marxar i promesa de tornar, amb un missatge d’enyor i optimisme.
En aquesta conversa, l'Avi Ramon reflexiona profundament sobre la pèrdua de civisme i el canvi en el comportament social a la platja i als espais públics. El diàleg transita des de la contaminació visible de l'aigua fins a la responsabilitat dels amos de gossos.
La degradació de l'entorn marítim
L'Avi explica com ha canviat l'estat del mar a Tarragona amb el pas dels anys:
- La capa d'oli: Es queixa de la brutícia que deixen les cremes solars i les embarcacions, especialment visible a la tarda.
- El record de la transparència: Rememora quan l'aigua era tan clara que semblava un mirall, permetent veure el fons i els peixos amb total nitidesa.
- Incivisme a les roques: Lamenta la presència de plàstics, bosses i objectes personals abandonats.
Responsabilitat i educació amb els animals
Un dels punts centrals és la convivència amb els gossos en espais públics:
- L'autor emfatitza que els animals s'han d'educar i que els amos sovint ignoren les molèsties que causen als altres, com ara deixar-los anar sense control a la platja.
- Critica la pràctica d'amagar les necessitats dels animals sota la sorra:
"Aquell gos s'hi fa necessitats... el pleguen o no el pleguen? Allà, fa una miqueta així amb el peu i queda sota."
- Recorda anècdotes passades sobre com es transportaven els gossos als trens i la importància de no tractar-los com a simples joguines o "ninos".
Reflexió sobre la hipocresia humana
L'episodi conclou amb una crítica a la hipocresia social. L'Avi Ramon sosté que ens queixem de les situacions de les quals nosaltres mateixos som culpables. Proposa un exercici d'imaginació on si les cases fossin de vidre, la gent es comportaria d'una manera molt més correcta per por al judici extern.