Supersticions al teatre i clàssics del cinema romàntic
Broma inicial sobre tocar fusta, gats negres, sal, teatre i altres creences populars de la sort.
Presentació del cicle Pels dimarts, l’escenari a la pantalla i anuncien la projecció de Les Leandres al Centre Cultural El Pallol.
Andrés explica com va començar a Ràdio Melilla, confusions familiars i com va conèixer figures teatrals com Àngel d’Andrés.
Comencen la nova sèrie de temes romàntics en bandes sonores que el públic recorda amb especial afecció.
Presentació de la suite de la pel·lícula Casablanca (1943), comentaris sobre el compositor i composició de la Warner Bros.
Les supersticions i l'argot teatral
L'episodi comença amb una conversa distesa sobre les supersticions associades al món de l'espectacle i la vida quotidiana. S'esmenten creences populars com no passar per sota d'una escala, el mal presagi dels gats negres, els miralls trencats o deixar la sal a taula. En l'àmbit del teatre, destaquen:
- La prohibició de vestir de color groc a l'escenari.
- L'ús del terme "merda" en lloc de desitjar sort, una tradició molt arrelada entre els actors i cantants.
"Al teatre, quan a més de dir-te sort, et diuen merda... això vol dir que desitges sort."
Projecció de 'Las Leandras' i records personals
L'Andrés presenta la propera activitat del cicle 'Pels dimarts, l'escenari a la pantalla': la pel·lícula 'Las Leandras'. Aquest film compta amb un repartiment estel·lar que inclou Célia Gámez, Rocío Dúrcal i el polifacètic José Sazatornil ('Saza').
A propòsit d'aquesta pel·lícula, l'Andrés comparteix anècdotes de la seva joventut a Melilla durant el servei militar, on feia programes a Ràdio Melilla i va arribar a conèixer personalment actors com el propi 'Saza' i Ángel de Andrés, amb qui la gent el confonia pel seu cognom.
Bandes sonores: El romanticisme de Casablanca
Finalment, el programa s'endinsa en les bandes sonores de tall romàntic. Es destaca com moltes cançons, com 'Navidades Blancas', han superat la fama de la seva pel·lícula original. L'episodi tanca amb la presentació de la suite de Casablanca (1943), composta per Max Steiner per a la productora Warner Bros, una peça de set minuts que recull els moments més emblemàtics d'aquest clàssic del cinema.