Vivències sobre l'art i anècdotes de l'Avi Ramon
L'Avi Ramon anuncia que marxarà uns dies i no estarà present en les properes emissions fins després de Pasqua.
Reflexió sobre la importància de transmetre la memòria oral i els records personals en lloc de dades d'arxiu.
Descripció de la convivència i les anècdotes que sorgeixen durant les inauguracions de pintura i el contacte amb el públic.
Relat d'una discussió amb una pintora que no volia seguir les normes de l'exposició i la repercussió a la premsa local.
Crítica als pintors que copien obres d'altres o de fotografies sense tenir en compte la perspectiva o la tècnica.
La dificultat de pintar a l'aire lliure i l'exigència de capturar la llum solar correctament, amb exemples de pintors clàssics.
Contrast entre l'època en què els pintors fabricaven els seus colors i l'actualitat, on tot es compra manufacturat.
Invitació a una exposició actual i tancament del programa amb la cançó completa de 'El meu avi'.
Comiat temporal i el valor de la memòria
L'episodi comença amb l'anunci de l'absència temporal de l'Avi Ramon, qui marxa uns dies i no podrà participar en el programa fins després de la Setmana Santa. Durant la conversa, es destaca que la seva aportació no es basa en llibres d'història acadèmica, sinó en vivències personals i records compartits, comparant la seva tasca amb la dels avis que explicaven històries vora el foc.
"Jo no faig llibres, ni escrits d'història... són vivències viscudes."
Anècdotes en el món de la pintura
L'Avi Ramon comparteix diverses experiències relacionades amb la seva llarga trajectòria en l'àmbit artístic a Tarragona:
- El conflicte al Pallol: Narra una situació tensa amb una pintora que volia saltar-se les normes d'exhibició (exposant tres quadres en lloc d'un) i que va acabar titllant-lo de "dictador".
- La picaresca i les còpies: Es discuteix la manca de vergonya d'alguns pintors que presenten còpies d'obres italianes o pintures basades en fotografies sense corregir la perspectiva ni la llum.
- La importància de la llum natural: L'avi recorda com els pintors d'abans havien de lluitar amb els canvis de tonalitat segons l'hora del dia i el clima, esmentant un pintor que va haver de desfer una obra del Serrallo per un error en la captació de la llum solar.
L'evolució de l'ofici de pintor
Es reflexiona sobre com ha canviat la tècnica; antigament, els artistes havien de preparar els seus propis colors pastant pigments, mentre que actualment es compren ja fets. Malgrat les facilitats modernes, l'Avi Ramon insisteix que el més important segueix sent la capacitat d'exposar sentiment i realitat sobre la tela.
L'espai finalitza amb la interpretació de l'havanera El meu avi com a homenatge al col·laborador abans del seu viatge.