Núria Fossas: Vida i comerç a Tarragona
Presentació de Núria Fossas i felicitacions per la Medalla Francesc Macià atorgada per la Generalitat.
Núria relata com va començar a treballar el 1941, per què va decidir allargar la seva vida laboral fins als 80 anys i la passió per la botiga.
Comparació entre el comerç de fa dècades i l’actual: horaris, relació client-venedor i ampliació de l’oferta de productes.
Com la relació de confiança i les confidències amb els clients han teixit lligams i amistats al llarg de 65 anys.
Reflexions finals sobre el “secret” d’arribar als 81 anys en plena forma: salut, feina amb gratificació i estima de la comunitat.
Reconegut homenatge a una vida dedicada al comerç
Entrevista a Núria Fossas, qui ha estat guardonada amb la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria professional excepcional de 65 anys darrere del taulell a la botiga "Les Mitges", al carrer de la Unió de Tarragona.
Una trajectòria de passió i constància
- Inicis i evolució: La Núria va començar a treballar l'any 1941 i es va jubilar el 2006 amb 80 anys, mantenint una salut i una energia envejables. Durant dècades, va compaginar la feina a la botiga amb el cosit nocturn per ajudar a l'economia familiar.
- L'amor per l'ofici: La clau de la seva longevitat laboral ha estat el gaudi personal. Mai ha vist la feina com un càrrec, sinó com una satisfacció compartida amb els propietaris (les famílies Coch i Figueres), a qui considera la seva pròpia família.
El canvi en el model comercial
La Núria i en Jordi Figueres reflexionen sobre com ha canviat el sector:
- Horaris: Antigament no hi havia un horari tan rígid; se sortia molt més tard i es treballava amb menys descansos.
- Relació amb el client: El venedor exercia sovint de confident. La Núria destaca la importància de saber escoltar i mantenir la discreció.
- Producte: El comerç ha passat d'especialitzar-se en mitges a oferir una gamma molt més àmplia de complements, sabates i bosses.
"Això d'anar a treballar cada dia i tenir ganes d'anar a treballar és una sort que malauradament no tothom pot tenir."
Un llegat de discreció i professionalitat
Jordi Figueres destaca que la Núria portava el negoci amb "cos i ànima", sent una persona clau en el muntatge d'aparadors i en les compres, adaptant-se psicològicament a totes les èpoques i necessitats de la clientela.

