Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La transformació de Bilbao: del declivi industrial al model d'èxit urbà
Explicació de la crisi de la indústria pesada (siderúrgia i construcció naval) i les seves conseqüències: atur elevat, pobresa, drogues i degradació ambiental.
Actuacions a finals dels 80: pla estratègic i pla general per transformar la ciutat oferint millor qualitat de vida i creació de nous llocs de feina al sector terciari.
Relat del procés per atraure la fundació americana, les reticències ciutadanes, la inversió inicial i el retorn econòmic immediat al PIB de la comunitat.
Renovació del front de ría, soterrament de vies i construcció de palau de congressos; menció a nous desenvolupaments a l’àrea metropolitana.
Necessitat de dotar la ciutat d’un “ànima” innovadora amb parcs tecnològics, projectes de R+D com la generació de neutrons i atracció d’activitats punteres.
La transformació de Bilbao: del declivi industrial al model d'èxit urbà
L'entrevista amb Ibon Areso, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Bilbao i arquitecte urbanista, repassa el procés de regeneració urbana que ha convertit una ciutat industrial en crisi en un referent mundial.
El context de la crisi
Durant els anys 70 i 80, Bilbao patia les conseqüències d'un monocultiu econòmic basat en la indústria pesada (siderúrgia i construcció naval). La crisi d'aquest sector va provocar:
- Taxas d'atur de fins al 30-35%.
- Degradació social i urbana extrema.
- Deteriorament mediambiental sever.
El Museu Guggenheim com a aposta estratègica
Tot i que actualment és un símbol d'èxit, la seva instal·lació va ser una aposta arriscada i fortament criticada en el seu moment:
- La ciutadania i el sector cultural ho veien com una frivolitat de 22.000 milions de pessetes en plena crisi.
- Es titllava de colonialisme cultural o "cultura Coca-cola".
- L'impacte econòmic va ser immediat: el primer any de funcionament, l'increment del PIB va ser de 24.000 milions de pessetes, recuperant la inversió en menys d'un any.
"A nosaltres el que ens va moure va ser l'ocupació. Havíem de sortir d'aquella situació d'atur i buscar una nova economia. Això va ser el motor del canvi."
Un procés més enllà del museu
La regeneració no s'ha limitat a un edifici, sinó que s'ha centrat en l'eix de la ria del Nervión:
- Recuperació del front d'aigua per a ús ciutadà.
- Soterrament i eliminació de vies de tren per millorar la connectivitat.
- Transició cap a una ciutat més amable que atregui el sector terciari i noves activitats de recerca.
Reptes de futur
Areso destaca que, un cop aconseguida la transformació física (el cos), el repte actual és donar-li una "ànima": fomentar activitats econòmiques punteres i de desenvolupament tecnològic per ser competitius a escala internacional.