Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Bonavista: Història i vivències d'un racó de Tarragona
Introducció de l'autor i del llibre 'Bonavista, un racó de Tarragona', que recull les vivències d'un veí després de 50 anys al barri.
Explicació de com era el barri el 1962, la compra de solars i l'autoconstrucció de cases per part de la immigració que venia a treballar a la indústria.
Descripció de la duresa dels primers anys sense clavegueram ni transport públic, i la importància de l'Associació de Veïns.
L'autor justifica per què el llibre està en català i castellà com a forma d'integració cultural a Catalunya.
Reflexió sobre la indústria química com a veïna constant i record d'estats d'emergència i atemptats que han afectat el barri.
Crònica del naixement i posterior enderrocament d'aquest nucli d'habitatges destinat a eliminar el barraquisme.
Discussió sobre el sentiment d'identitat dels veïns i si se senten més propers a La Canonja o a la ciutat de Tarragona.
Francisco Soria reclama millores en les sortides d'emergència, més zones verdes i un millor ús dels espais del mercat.
Indicacions per adquirir el llibre a través de l'associació de veïns i cloenda de l'entrevista.
Crònica d'un barri: La presentació de Bonavista, un racó de Tarragona
L'entrevista a Tarragona Ràdio gira al voltant de la publicació del llibre escrit per Francisco Soria, un veí que ha viscut al barri des de 1962. L'obra, estructurada en 38 capítols, pretén ser un pont entre generacions, permetent que la gent gran recordi els orígens i que els joves coneguin el sacrifici i l'esforç que va suposar construir el barri des de zero.
Els orígens i les lluites veïnals
Soria descriu com, a finals dels anys 50 i principis dels 60, el barri era pràcticament un conjunt de solars plens de vinyes i garrofers. La construcció de les cases va anar a càrrec dels propis immigrants que arribaven per treballar a la indústria química. No obstant això, el desenvolupament urbà no va anar acompanyat de serveis bàsics, el que va generar un fort esperit reivindicatiu:
- Manca de serveis: Inicialment, no hi havia clavegueram (s'havien de fer pous cecs), ni asfalt, ni transport públic adequat.
- Moviment veïnal: L'Associació de Veïns ha estat el motor principal per aconseguir millores històriques davant l'oblit de les autoritats.
Un barri entre dues llengües i la indústria
Un dels aspectes més singulars del llibre és la seva edició bilingüe (català i castellà). L'autor explica que va prendre aquesta decisió per respectar l'origen de la majoria de veïns, però també per fomentar l'aprenentatge de la cultura i la llengua catalana:
"Hem d'aprendre tant de la seva cultura com de la seva llengua, i volia que la gent es fos mentalitzant que estem a Catalunya."
D'altra banda, es destaca la relació amb la indústria química, que és la "principal veïna" del barri. El llibre recull episodis crítics com l'atemptat d'Empetrol o els fets de TDS, que han marcat profundament la memòria col·lectiva de Bonavista.
El Barri de l'Esperança i el futur
L'entrevista també aborda la desaparició del Barri de l'Esperança, creat per eliminar el barraquisme i enderrocat als anys 90, i la relació de proximitat amb La Canonja. Tot i les millores recents, com la piscina o alguns accessos, Soria demana solucions urgents per a la seguretat:
- Millora de la sortida per la carretera de Reus davant possibles emergències químiques.
- Increment de les zones verdes i parcs infantils.
- Millor aprofitament dels espais del mercat durant la setmana.