30 anys de Marduix Titelles: Frederic i els ratolins
Frederic dóna la benvinguda a Joana Clusella i introdueix el proper espectacle de Merduix Titelles al Teatre Metropol.
Es detalla que no és un resum de 30 anys, sinó un espectacle pensat per celebrar la trajectòria, amb diferents nivells de lectura per a menuts i grans.
Repàs del naixement de la companyia el 1976, la seva evolució i els formats en què han actuat: teatre, televisió i òpera.
Reflexió sobre la capacitat dels titelles d’oferir una experiència única i seductora que no competeix amb ordinadors o jocs digitals.
Explicació de l’argument: quatre ratolins que recullen provisions al llarg de les estacions mitjançant imatges, música, llum, paraula i silenci.
Clou l’entrevista amb agraïments mútusos i recordatori de la funció dissabte a la tarda al Teatre Metropol.
Celebració de 30 anys de trajectòria
Joana Clusella, responsable de la reconeguda companyia Marduix Titelles, presenta l'espectacle "Frederic, i tu què fas?" al Teatre Metropol de Tarragona. Aquesta obra no és només una representació, sinó la culminació i celebració de tres dècades de carrera dedicades a l'art de les titelles.
Una proposta per a totes les edats
L'espectacle destaca per la seva versatilitat i capacitat de connectar amb diferents públics:
- Els més petits: Gaudeixen de la part visual, la música i els estímuls directes.
- Els adults: Poden fer una lectura més profunda a través de la paraula i el subtext.
- Transmissió generacional: Clusella destaca com pares que van ser espectadors de petits ara porten els seus fills, creant un lligam emotiu continu.
L'argument: Provisions per a l'ànima
La història se centra en quatre ratolins que es preparen per a l'arribada de l'hivern. L'obra convida a reflexionar sobre què és realment necessari per sobreviure:
"Per viure tant necessites menjar com veure, com mirar, com recordar."
Mitjançant el pas de les estacions (de la primavera a l'hivern), l'espectacle utilitza la llum, el silenci i la música per il·lustrar com els records i les sensacions són provisions tan vitals com l'aliment físic.
L'essència del teatre de titelles
Clusella defensa la vigència de les titelles davant les noves tecnologies com la Playstation o els ordinadors. Defineix el teatre com un "joc de seducció" únic i irrepetible que succeeix en el "tu a tu" amb un públic concret, deixant un pòsit que perdura molt de temps després que s'apaguin els llums de l'escenari.

