Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2007. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
L'univers de Marta Carrasco i la dansa segons Carme Portaceli
Carme Portaceli explica com va néixer la seva relació professional amb Marta Carrasco i la seva experiència prèvia treballant juntes al TNC.
Descripció de l'espectacle com una revisió de 10 anys de carrera, on les peces es reinventen des d'un nou punt de vista interpretatiu.
Discussió sobre la dramatúrgia de l'espectacle, l'absència de concessions artístiques i la varietat de la banda sonora.
La reacció emocional del públic, el concepte d'abducció artística i l'èxit de les crítiques.
Reflexió sobre el creixement de la dansa a Catalunya i la crítica als programadors que no arrisquen amb propostes noves.
Col·laboració i sintonia artística
Carme Portaceli descriu la seva relació amb la ballarina i coreògrafa Marta Carrasco com una "comunió ràpida" basada en l'admiració mútua i el respecte professional. Tot i que ja havien col·laborat anteriorment en projectes com Ràcord al TNC, aquest nou espectacle representa una fita en la seva trajectòria compartida.
L'espectacle: Una antologia reinterpretada
L'obra que es presenta al Teatre Metropol és una antologia de 10 anys de carrera, però amb una aproximació innovadora:
- No és cronològic: L'estructura és temàtica, buscant una narrativa pròpia.
- Reinvenció: Les peces no es repeteixen tal com es van estrenar, sinó que s'han referit des d'un nou punt de vista dramatúrgic.
- Dificultat creativa: Portaceli destaca que per a una creadora com la Marta és extremadament difícil canviar impulsos que ja estan interioritzats a la memòria del cos.
"És un 'món Carrasco' absolutament sense concessions, un punt on totes dues ens unim moltíssim."
L'impacte emocional i la banda sonora
L'espectacle destaca per una selecció musical eclèctica que inclou des de Tom Waits i Lluís Llach fins a Mahler o Ennio Morricone. Aquesta combinació, segons Portaceli, aconsegueix una "abducció" de l'espectador:
- El públic acaba dempeus a gairebé totes les representacions.
- L'objectiu és que l'espectador surti remogut, amb una "motxilla plena" d'emocions que perdurin dies després de la funció.
Reflexió sobre l'evolució de les arts escèniques
Portaceli reflexiona sobre com la dansa ha fet un salt qualitatiu i de risc superior al teatre convencional a Catalunya. Crítica la falta d'arriscar-se de molts programadors que sovint ofereixen només allò a què el públic ja està acostumat, impedint que propostes més revolucionàries arribin a totes les sales.