Troballa de restes de mamut al jaciment de la Boella
Josep Vallverdú explica com els treballs de camp amb alumnes van permetre identificar les restes d'un mamut meridional que va viure fa entre 0,8 i 2 milions d'anys.
S'analitza la Boella com un lloc històricament ric en punts d'aigua que atreia fauna i humans, relacionant-ho amb els descobriments d'Atapuerca i Orce.
Descripció de la recerca sobre la vegetació i la geografia antiga de la zona, que podria haver estat un antic estuari del Francolí fa un milió d'anys.
Explicació del mètode de treball científic, la gestió sostenible dels recursos i la cura extrema per evitar la degradació del patrimoni en ser excavat.
L'equip treballa actualment en el rescat de peces i l'estudi de microvertebrats per precisar la cronologia del jaciment.
Comentari distès sobre l'hospitalitat dels propietaris de la finca i la bona alimentació de l'equip durant la campanya d'excavació.
Investigació Arqueològica al Barranc de la Boella
L'arqueòleg Josep Vallverdú detalla la recent troballa d'una defensa (ullalt) de mamut meridional (Arcidiskodon meridionalis) a la finca de la Boella, a la Canonja. Aquest descobriment és clau per entendre l'evolució humana i faunística a Catalunya, ja que aquesta espècie va viure fa entre 0,8 i 2 milions d'anys.
Punts Clau de la Troballa
- Context Geològic: El material va aflorar gràcies a les llevantades i torrentades de l'hivern, que van netejar les seccions del barranc de forma natural.
- Importància Paleontològica: Més enllà del fòssil en si, el jaciment indica un lloc ric en aigua, ideal per a la presència de grans herbívors (com mamuts i hipopòtams) i, per extensió, de grups humans.
- Rigor Científic: L'excavació es realitza amb una metodologia extremadament delicada utilitzant pinzells i aspiradores per evitar la degradació dels fòssils en entrar en contacte amb l'atmosfera.
Connexió amb altres Jaciments
L'estudi de la Boella entra en sintonia directa amb els treballs realitzats a Atapuerca i a Orce (Granada). L'objectiu és demostrar la presència humana antiga al Camp de Tarragona vinculada a les primeres migracions fora d'Àfrica.
"No estem aquí per casualitat; hi ha una sèrie d'indrets que són claus per trobar evidències de l'evolució humana a Europa."
L'equip, format per unes 10 persones de l'IPHES i la URV, preveu que la recerca bàsica podria allargar-se entre 10 i 15 anys per completar la reconstrucció dels paisatges i el clima de l'antic estuari del riu Francolí.

