Títol i resum generats per IA

La vila romana dels Hospitals: arqueologia i indústria al Morell

0:00Arxiu Sonor 2007 Entrevistes18:14
Compartir
Arxiu Sonor 2007 Entrevistes
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
6 seccions · 18:14
01
Introducció i presentació del llibre
0:00 — 1:33

Presentació dels arqueòlegs Joan Manchón i Josep Maria Macías i introducció a l'obra 'La vila romana dels hospitals' que recull troballes de mitjans dels 90.

0:00
02
El descobriment fortuït del 1995
1:34 — 5:23

Relat de com una excavadora va trobar un crani romà durant les obres de Repsol, forçant una excavació d'urgència finançada per l'empresa privada.

1:34
03
Estructures i fases de la vila
5:24 — 8:29

Descripció tècnica de la vila: cuines, termes, mosaics i el procés d'excavació des de les capes més modernes a les més antigues.

5:24
04
La hipòtesi de l'àrea de servei
8:30 — 11:52

Anàlisi del concepte 'mutatio' o 'statio': la possibilitat que la vila fos una fonda o hostal per a viatgers al costat de la via romana.

8:30
05
Publicació i difusió científica
11:53 — 15:20

Explicació de la nova col·lecció de l'ICAC per transformar memòries administratives en llibres científics i divulgatius.

11:53
06
Conclussions i importància del passat
15:21 — 18:13

Reflexió sobre la necessitat d'investigar per poder fer una bona difusió posterior i comparativa amb altres viles com la dels Munts.

15:21
Seccions generades automàticament

Descobriment i context de la vila dels Hospitals

L'episodi se centra en la publicació del llibre La vila romana dels Hospitals, una obra que recull la memòria científica d'una troballa arqueològica realitzada entre els anys 1995 i 1996 al Morell. El descobriment es va produir de manera fortuïta durant les obres de construcció d'una planta de polipropilè de l'empresa Repsol.

Els arqueòlegs Joan Manchón i Josep Maria Macías expliquen com es va trobar el jaciment:

  • Una excavadora va fer sortir a la llum un crani de fa 1.600 anys.
  • Aquest incident va aturar les obres i va activar els protocols de patrimoni de la Generalitat.
  • Es va establir un pacte pioner per fer compatible el progrés industrial amb la recerca històrica, finançat per la pròpia empresa privada.

Característiques del jaciment i hipòtesis històriques

L'excavació va permetre documentar aproximadament 650 metres quadrats d'una estructura que va estar activa des del segle II a.C. fins al segle V d.C. Entre les troballes destaquen:

  • Estructures domèstiques: Cuines, latrines i zones de vida quotidiana.
  • Zones de bany: Es van identificar dues termes diferents, construïdes en fases cronològiques distintes.
  • Elements decoratius: Restes de mosaics i ceràmiques que ajuden a datar l'evolució de la vila.

"No deixa de ser una mena d'àrea de serveis precisament en terrenys d'una important indústria petroquímica."

La hipòtesi principal és que la vila podria haver funcionat com una mutatio o statio, és a dir, un allotjament o hostal a peu de via (la via Tàrraco-Ilerda) on els viatgers paraven a descansar, banyar-se i alimentar els cavalls.

La importància de la divulgació científica

El llibre inaugura una col·lecció de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica) que busca transformar les memòries administratives, sovint àrides i tècniques, en documents accessibles per al públic interessat.

  • El text combina una part acadèmica i tècnica (necessària com a prova científica) amb conclusions i imatges més divulgatives.
  • Es destaca la necessitat de publicar monografies sobre el territori de Tàrraco per poder crear síntesis històriques rigoroses del Camp de Tarragona.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament